Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
illes Pelàgiques
Arxipèlag
Grup d’illes de la Mediterrània, situades entre Sicília i Tunísia, que pertanyen a Sicília, a la província d’Agrigent (28 km2).
Lampedusa i Linosa són les illes principals Hi destaca el turisme
illes de la Reina Elisabet
Arxipèlag
Grup d’illes a la banda més septentrional de l’arxipèlag Àrtic canadenc, al N del Melville Sound, descobert per W.E. Parry (1818-20).
Les principals són les illes Melville, Bathurst, Devon, Príncep Patrick i Cornwallis Pràcticament deshabitat, algunes illes posseeixen estacions meteorològiques
illes Salomó
Arxipèlag
Arxipèlag de la Melanèsia, al Pacífic sud-occidental, format per una doble alineació NW-SE.
Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de precipitacions de novembre…
illes dels Quèrquens
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa de Tunis, situat davant Sfax i format per les illes Gharbi, Chergui i Kerkennah i un grup d’illots.
Conquerides pels catalans el 1286, foren sempre governades conjuntament amb l’illa de Gerba Del 1309 al 1316 en fou governador Ramon Muntaner El 1335 foren reconquerides pels tunisencs
Furneaux Group
Arxipèlag
Arxipèlag de Tasmània, a l’extrem oriental de l’estret de Bass.
És format per tres illes grans Flinders, Cape Barren i Clarke i nombroses de petites L’estret de Banks separa l’illa de Clarke, la més meridional, de Tasmània L’economia és bàsicament ramadera bestiar oví Fou descobert pel navegant britànic TFurneaux el 1773
illes Eòlies
Illes Eòlies Lipari
kuhnmi (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Illes d’Itàlia, situades a la mar Tirrena, davant les costes del NE de Sicília.
Formen part de la província de Messina El grup és constituït per les illes de Lipari, la més gran i de la qual reben el nom 37,3 km 2 , Salina 26,1 km 2 , Vulcano 20,9 km 2 , Stromboli 12,2 km 2 , Filicudi 9,5 km 2 , Alcudi 5,1 km 2 i Panarea 3,3 km 2 , d’origen volcànic Les illes de Stromboli i Vulcano han donat nom a sengles tipus de volcans Són muntanyoses i escarpades la màxima altitud es troba a Salina, amb 962 m Hi dominen forts vents, que dificulten en gran manera la vegetació arbòria La majoria són quasi desertes, i la població es concentra a Lipari Hom produeix una tradicional…
Egadi
Arxipèlag
Illes de la mar Mediterrània, davant la costa occidental de Sicília, Itàlia.
Les més grans són les de Favignana, Marettimo i Levanzo En regressió demogràfica, llurs habitants es dediquen principalment a la pesca tonyina i a la ramaderia
Kvarken
Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
Grenadines
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, a les illes de Sobrevent.
S'estén entre Grenada, de la qual depenen les illes meridionals, i Saint Vincent, de la qual depenen les septentrionals Carriacou 33 km 2 n'és l’illa més gran El producte principal és el cotó
illes Jòniques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Jònica que comprèn set grans illes (Corfú i Paxos, al N; Lèucada, Ítaca, Cefalònia, Zacint i Citera, al S) i nombrosos illots.
Constitueixen una regió administrativa de Grècia, dividida en els nomoí de Cefalònia, Corfú, Lèucada i Zacint 2 307 km 2 182 651 h