Resultats de la cerca

A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses

Consta de dues illes grans, separades per l’estret de Matočkin Šar, amb nombrosos illots a l’entorn D’uns 83 000 km 2 de superfície, s’estén de SW a NE al llarg de 925 km Coberta de glaç en el 25% l’illa del N i una part de la del S són situades a la zona de deserts àrtics, és de superfície muntanyosa altituds fins a 1 547 m, de clima marítim àrtic, cru temperatures mínimes fins a -40°C, i d’hiverns llargs, freds i amb vents forts Hom hi caça la guineu polar, la foca i la morsa

Comprèn noranta petites illes, la més extensa de les quals és la de Russkij

És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic

Són dividides en dos grups les Septentrionals i les Orientals Les primeres són al NE de l’illa d’Eubea, enfront de les costes de Tessàlia en formen part les illes d’Escíatos, Esciros, Skòpelos i Pélagos, entre altres de més petites Les Orientals, situades davant les costes del SW de Turquia, són illes més grans i més nombroses entre moltes altres hi ha les de Samos, Quios, Icària, Patmos, Rodes, Tḗlos i Kos Formades pels enfonsaments terciaris i quaternaris que donaren lloc a la formació de l’Egea, són unes illes muntanyoses de natura calcària que assoleixen els 1000 m d’altitud els punts més…

La capital és Rodes És format per les illes d’Astypálaia, Leros, Kálymnos, Tēlos, Chalkḗ, Rodes, Patmos, Lipsós, Kos, Nísyros La capital és Rodes 32019 h Aquestes illes foren ocupades pels romans, bizantins, sarraïns, venecians, genovesos i per l’orde de Sant Joan Estigueren sota la dominació turca del 1522 al 1912, que foren ocupades pels italians El 1920 Grècia reclamà el Dodecanès, i el 1923 Turquia renunciava els seus drets però Itàlia el conservà fins el 1943, no obstant els diversos acords de devolució a Grècia La conferència de París del 1946 l’atorgà finalment a Grècia

Hi ha més de 30 illes grans i multitud de petites, totes d’origen volcànic El relleu és muntanyós, amb una altura màxima de 2339 m, al mont Alaid El clima és de monsó Els russos s’afermaren a les illes Kurils al segle XVIII, però el 1855 el Japó s’annexà la part meridional de l’arxipèlag i el 1875 totes les illes, que tornaren a l’URSS a conseqüència de la conferència de Crimea 1945 D’ençà que aquesta les ocupà, el Japó reclamà repetidament la sobirania sobre quatre de les illes

Hi destaquen les illes de Siros, Delos, Andros, Melos, Tinos, Santorí, Naxos, Paros, Amorgós, Míkonos Constitueix un nomós de Grècia La capital és Hermúpolis, a l’illa de Siros 12 600 h est 2002 Els seus recursos principals, a més del turisme, són l’agricultura vinya, oliveres, blat, ordi, lleguminoses, tabac i la pesca Hi ha també pedreres de marbre i algunes indústries siderúrgiques i mecàniques S'hi desenvolupà ~2600-1000 aC l’anomenada cultura ciclàdica En 478-477 aC entraren a formar part de la lliga de Delos Foren conquerides per Mitridates del Pont 88 aC, i a l’edat mitjana estigueren…