Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
illes de la Reina Elisabet
Arxipèlag
Grup d’illes a la banda més septentrional de l’arxipèlag Àrtic canadenc, al N del Melville Sound, descobert per W.E. Parry (1818-20).
Les principals són les illes Melville, Bathurst, Devon, Príncep Patrick i Cornwallis Pràcticament deshabitat, algunes illes posseeixen estacions meteorològiques
illes Salomó
Arxipèlag
Arxipèlag de la Melanèsia, al Pacífic sud-occidental, format per una doble alineació NW-SE.
Les illes principals són Bougainville, Lauru Choiseul, Bogotu Santa Isabel, Mala Malaita, Guadalcanal, Makira San Cristobal, Buka i New Georgia 39061 km 2 Totes pertanyen a l’estat de Salomó , excepte Buka i Bougainville, que amb altres illes menors formen una regió autònoma de Papua Nova Guinea La majoria d’illes són d’origen volcànic i molt muntanyoses 2440 m a Guadalcanal, algunes de les petites són corallines Hi ha volcans actius Balbi 2743 m i Bagana 1999 m a Bougainville Clima equatorial amb escassa oscillació tèrmica estacional i molt humit, amb el màxim de precipitacions de novembre…
illes dels Quèrquens
Arxipèlag
Arxipèlag de la costa de Tunis, situat davant Sfax i format per les illes Gharbi, Chergui i Kerkennah i un grup d’illots.
Conquerides pels catalans el 1286, foren sempre governades conjuntament amb l’illa de Gerba Del 1309 al 1316 en fou governador Ramon Muntaner El 1335 foren reconquerides pels tunisencs
Furneaux Group
Arxipèlag
Arxipèlag de Tasmània, a l’extrem oriental de l’estret de Bass.
És format per tres illes grans Flinders, Cape Barren i Clarke i nombroses de petites L’estret de Banks separa l’illa de Clarke, la més meridional, de Tasmània L’economia és bàsicament ramadera bestiar oví Fou descobert pel navegant britànic TFurneaux el 1773
Terra de Francesc Josep
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oceà Àrtic, que pertany administrativament a l’oblast’ d’Arkhangel’sk.
És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic
Kvarken
Svedjehamn, un dels llogarets costaners més grans de Kvarken
Finnish Tourist Board
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Bàltica, al golf de Bòtnia, el qual divideix en Bottenvik (nord) i Bottenhav (sud).
Les illes principals són Holmön, Ängesön que pertanyen a Suècia, Raippaluoto i Björkö que formen part de Finlàndia
illes Kurils
Arxipèlag
Arxipèlag de Rússia, a l’oblast’ de Sakhalin, situat entre l’illa de Hokkaidō, Japó, i la península de Kamtxatka i que la mar d’Okhotsk separa de l’oceà Pacífic (15.600 km2 i 1.200 km de longitud).
Hi ha més de 30 illes grans i multitud de petites, totes d’origen volcànic El relleu és muntanyós, amb una altura màxima de 2339 m, al mont Alaid El clima és de monsó Els russos s’afermaren a les illes Kurils al segle XVIII, però el 1855 el Japó s’annexà la part meridional de l’arxipèlag i el 1875 totes les illes, que tornaren a l’URSS a conseqüència de la conferència de Crimea 1945 D’ençà que aquesta les ocupà, el Japó reclamà repetidament la sobirania sobre quatre de les illes
Grenadines
Arxipèlag
Arxipèlag de les Petites Antilles, a les illes de Sobrevent.
S'estén entre Grenada, de la qual depenen les illes meridionals, i Saint Vincent, de la qual depenen les septentrionals Carriacou 33 km 2 n'és l’illa més gran El producte principal és el cotó
illes Jòniques
Arxipèlag
Arxipèlag de la mar Jònica que comprèn set grans illes (Corfú i Paxos, al N; Lèucada, Ítaca, Cefalònia, Zacint i Citera, al S) i nombrosos illots.
Constitueixen una regió administrativa de Grècia, dividida en els nomoí de Cefalònia, Corfú, Lèucada i Zacint 2 307 km 2 182 651 h