Resultats de la cerca

Comprès entre la Terra de Francesc Josep i Grenlàndia, és integrat per les quatre grans illes Spitzbergen Spitzbergen, Nordaustlandet, Edge i Barentsz, l’illot de Prins Karls Forland i les illes de Bjorn, Hopen, Kvit, l’arxipèlag de Kong Karls Land i altres illots La capital és Longyearbyen, a l’illa de Spitzbergen El sòl, d’origen terciari, és muntanyós ateny els 1 200 m a les costes s’estén una estreta faixa de planures ondulades A les costes orientals les glaceres arriben fins a la mar, mentre que a les costes del NW el rigor climàtic és mitigat pel corrent del Golf les costes meridionals…

A l’illa principal es troba el monestir homònim fundat ~1436-50, centre religiós i cultural del N de Rússia Focus d’una insurrecció violenta 1668 contra la reforma litúrgica Raskol, els rebels s’uniren més tard a SRazin Durant el règim soviètic, el monestir fou convertit en penitenciari, i el 1991 li foren restituïdes les funcions religioses

Consta de dues illes grans, separades per l’estret de Matočkin Šar, amb nombrosos illots a l’entorn D’uns 83 000 km 2 de superfície, s’estén de SW a NE al llarg de 925 km Coberta de glaç en el 25% l’illa del N i una part de la del S són situades a la zona de deserts àrtics, és de superfície muntanyosa altituds fins a 1 547 m, de clima marítim àrtic, cru temperatures mínimes fins a -40°C, i d’hiverns llargs, freds i amb vents forts Hom hi caça la guineu polar, la foca i la morsa

Comprèn noranta petites illes, la més extensa de les quals és la de Russkij

Les més importants són Langøy, Andøy i Hinnøy la més gran Tenen una extensió global d’uns 3 700 km 2 La població uns 57 000 h viu de la pesca i de la indústria que en deriva Els centres principals són Harstad i Stokmarknes

És format per una sèrie horitzontal d’esquists argilosos juràssics, recoberts per mantells de basalt Les glaceres en cobreixen 14 330 km 2 el 86,9% de la superfície Les illes més importants són les de Terra de Jordi i Terra d’Alexandre L’única població existent és formada per investigadors de les estacions científiques de l’Àrtic

Hi ha més de 30 illes grans i multitud de petites, totes d’origen volcànic El relleu és muntanyós, amb una altura màxima de 2339 m, al mont Alaid El clima és de monsó Els russos s’afermaren a les illes Kurils al segle XVIII, però el 1855 el Japó s’annexà la part meridional de l’arxipèlag i el 1875 totes les illes, que tornaren a l’URSS a conseqüència de la conferència de Crimea 1945 D’ençà que aquesta les ocupà, el Japó reclamà repetidament la sobirania sobre quatre de les illes

És situat al llarg de les costes nord-occidentals de Noruega, al S de les illes Vesterålen, a l’oceà Atlàntic Les illes principals són Austvågøy, Vestvågøy, Flakstadøy i Moskenesøy Tot l’arxipèlag, format per materials eruptius, és muntanyós, amb altituds que passen dels 1000 m El clima és benigne, gràcies al corrent marítim nord-atlàntic Les pesca del bacallà, a Vestfjorden, amb una important indústria derivada, és la principal font d’ingressos També té importància el turisme El centre principal és Svolvaer