Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
illes Samoa
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, situat al S de l’equador.
Consta de sis illes i nombrosos illots formats pels pics emergits d’una serralada volcànica El terreny és molt accidentat a les regions centrals, cobertes de bosc dens equatorial pràcticament impenetrable El clima és equatorial, temperat per la mar, amb altes temperatures i pluges abundants tot l’any més de 5 000 mm El 1830 un missioner anglès, John Williams, les visità, i des d’aleshores les Samoa han estat en contacte amb l’Occident A la fi del s XIX, Alemanya, la Gran Bretanya i els EUA obtingueren certs privilegis per a llurs súbdits a la Samoa Occidental Una comissió…
Terra del Foc

Terra del Foc Ushuaia
Ronald Woan (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Arxipèlag de l’extrem meridional d’Amèrica, separat del continent per l’estret de Magallanes.
Comprèn l’illa gran de la Terra del Foc i una sèrie d’illots més al S Navarino, Hoste, Santa Inés, Desolación, Los Estados, etc Dividit entre l’Argentina i Xile, la frontera passa pel mig de l’illa gran la banda oriental, planera, pertany a l’Argentina i constitueix una província 21 263 km 2 la banda occidental, muntanyosa, pertany a Xile 49 208 km 2 La zona muntanyosa és constituïda bàsicament per la serralada de Darwin, continuació del Andes Cerro Italia, 2 350 m, on abunden les glaceres Els centres més importants són Ushuaia, capital de la província argentina de la Terra del Foc, i…
les Bermudes

L’illa de Saint George, a les Bermudes
Rebecca Schear (CC BY 2.0)
Territori no independent
Arxipèlag
Arxipèlag britànic de l’Atlàntic nord format per unes 360 illes i illots.
Les illes més importants són la de Bermuda o Gran Bermuda Great Bermuda o Main Island i les de Saint George, Ireland, Watford, Somerset i Gate L’arxipèlag és d’origen corallí format sobre una base de roques d’origen volcànic El clima és subtropical oceànic, amb temperatures suaus a l’estiu, 22,9°C a l’hivern, 14,7°C i pluges abundants 2000 mm anuals Nus de comunicacions transoceàniques el port de Hamilton, la capital de l’arxipèlag, és el principal des del 1948 funciona un aeroport civil de Kindley Field Hi ha bases navals nord-americanes a Great Sound i a Castle Harbour, a la…
Hawaii

Cascada Akaka, Hawaii
© Fototeca.cat-Corel
Arxipèlag
Divisió administrativa
Arxipèlag d’Oceania, al mig del Pacífic i al S del tròpic de Càncer, que constitueix un estat dels EUA.
La capital és Honolulu Les illes més importants per llur extensió són vuit Hawaii 10414 km 2 , Kahoolawe 117 km 2 , Kauai 1427 km 2 , Lanai 365 km 2 , Maui 1886 km 2 , Molokai 671 km 2 , Niihau 186 km 2 i Oahu 1549 km 2 són d’origen volcànic —encara hi ha alguns volcans en activitat— i molt muntanyoses Les altituds màximes són assolides a l’illa de Hawaii als volcans Mauna Loa 4170 m i Mauna Kea 4205 m El clima és tropical amb pluges abundants, afectat per l’alisi del NE La vegetació natural és una selva pluvial, actualment molt alterada per l’home i substituïda per sabanes, sobretot als…
Singapur

Singapur
© Xevi Varela
Estat
Arxipèlag
Estat de l’Àsia del SE, format per l’illa homònima i alguns illots, situat a l’extrem de la península de Malaca, de la qual el separa l’estret de Johore; la capital és Singapur.
La geografia L’illa és constituïda essencialment per una plana altitud màxima 175 m al Bukit Timah amb les costes cobertes de manglars Clima equatorial càlid i humit, amb temperatures altes i constants i pluges abundants Originalment terra de selva i d’aiguamolls, aquest paisatge es redueix actualment al 4,5% de la superfície L’agricultura intensiva cocoters, tabac, ananàs, hortalisses, fruits bananes i llimones, i la cria de bestiar porcí i d’aviram és destinada a abastar la ciutat, així com també la pesca L’illa és unida al continent per una autopista, el ferrocarril, un oleoducte, una…
Fiji

Illes Fiji
© Fototeca.cat-Corel
Estat
Arxipèlag
Estat insular d’Oceania, situat al Pacífic meridional, al nord de Nova Zelanda; la capital és Suva, a l’illa de Viti Levu.
La geografia Consta d’unes 320 illes i atols, 100 dels quals són deshabitats Les quatre illes principals són Viti Levu on viu el 70% de la població del país, Vanua Levu, Tavenui i Kadavu Formades les illes pel vulcanisme terciari, hi alterna el material volcànic, als sectors muntanyosos, amb el sedimentari detrític i corallí, als sectors més baixos L’illa de Viti Levu és molt muntanyosa i la solquen nombrosos rius Hi abunden els esculls barrera El clima hi és tropical humit La selva pluvial és rica i esponerosa, però els vessants orientats al NW tendeixen a ésser més secs i sovint han estat…
Cuba

Estat
Arxipèlag
Estat de l’Amèrica Central, a les Antilles, format per les illes de Cuba (la més gran de les Antilles), de la Juventud i més de 1.600 cayos i petites illes; la capital és l’Havana.
La geografia física El relleu i la geologia L’illa de Cuba, la superfície de la qual representa el 95% de la de l’estat, és constituïda per un sòcol antic de roques eruptives i metamòrfiques, recobert de materials sedimentaris del Secundari i Terciari, especialment calcaris del Juràssic i del Cretaci, juntament amb margues i material volcànic Els moviments orogènics al llarg del Secundari i Terciari donaren lloc als tres eixos muntanyosos de l’illa, separats per extenses planes calcàries que ocupen la major part del territori El primer eix que s’originà fou el massís d’Alturas de las Villas,…
Illes Balears

Arxipèlag
País de l’Europa mediterrània, constituït per un arxipèlag situat prop de la costa oriental de la península Ibèrica, entre 40º5’48’’ i 38º40’30’’ de latitud N i entre 1º22’47’’ i 4º29’ de longitud E, enclavat dins de l’Estat espanyol del qual en constitueix una comunitat autònoma, i format per les illes de Mallorca (amb Cabrera, des Conills, sa Dragonera, na Redona, Plana i Foradada), Menorca (amb en Colom i de l’Aire) i les Pitiüses (Eivissa, Formentera, Tagomago, Santa Eulària, sa Conillera, s’Espardell, s’Espalmador, es Vedrà, es Bosc, ses Bledes i ses Margalides); la capital és Palma.
La morfologia L’arxipèlag balear descansa damunt un sòcol submarí separat de les costes catalanes peninsulars per un canal de més de 1000 m de profunditat En conjunt forma una massa compacta que s’eleva des de les profunditats, a l’est de Menorca, i es prolonga fins a assolir la zona litoral valenciana meridional a través d’una ampla plataforma costanera, la profunditat de la qual no depassa els 500 m Les illes tenen l’origen en el geosinclinal profund on es dipositaren els materials del Secundari i del Terciari, el qual donà també origen a les serralades bètiques Les Balears emergiren en el…