Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Guadeloupe
Illa de Turks i Caicos
Nicolas Loison (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de les Petites Antilles, 600 km al N de la costa d’Amèrica del Sud, que constitueix un departament francès d’ultramar.
La capital és Basse-Terre L’illa de Guadeloupe és dividida en dues parts per un braç de mar Rivière Salée la Basse-Terre, de formació volcànica, i la Grande-Terre, de terrenys calcaris Hi ha conreus de canya de sucre i bananes i indústries sucreres i de destillació de rom El principal centre de comunicacions és Pointe-à-Pitre Descoberta per Cristòfor Colom 1493, fou ocupada pels francesos 1635 i explotada especialment per la Companyia de les Índies Occidentals, que implantà una economia sucrera, del cafè i cotonera, basada en l’esclavitud El 1946 es convertí en un departament d’…
Wallis i Futuna
Hahake, a Wallis i Futuna
Clement Bourse (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de la Polinèsia (Oceania), entre les illes Samoa i Fiji, format per l’illa Wallis, amb l’illa d’Uvea i una vintena d’illots, i les illes Horn, amb Futuna i Alofi.
Des del 1959 constitueix un territori d’ultramar de la República Francesa, amb un representant a l’assemblea nacional i un altre al senat
Line Islands
Arxipèlag
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a la Polinèsia, al SSW de les illes de Hawaii.
El formen un grup d’atols molt dispersos Teraina ant Washington, Tabuaeran ant Fanning, Kiritimati ant Christmas, Malden, Starbuck, Vostok, Carolina i Flint, pertanyents a Kiribati i Kingman, Palmyra i Jarvis, pertanyents a les Illes d’Ultramar Menors dels Estats Units
Pitcairn
L’illa de Pitcairn
Polyrus (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup de quatre illes de l’oceà Pacífic meridional que constitueix un territori britànic d’ultramar.
L’única illa habitada és Pitcairn Els seus pobladors són els descendents, mestissos, dels amotinats del Bounty i de dones tahitianes A l’illa es troben restes d’una antiga ocupació polinèsia
Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha
Jamestown, capital del territori
David Stanley (CC BY 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori britànic d’ultramar integrat per diverses illes situades a l’Atlàntic sud, a l’W d’Àfrica.
Els principals territoris insulars són l’illa de Santa Helena , on se situa Jamestown, el principal nucli habitat i capital del territori, l’illa de l’ Ascensió i el grup d’illes de Tristan da Cunha
Saint-Pierre-et-Miquelon
Saint-Pierre
Gord McKenna (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Grup de vuit illes, accidentades, al S de Terranova, Canadà, a l’oceà Atlàntic, que constitueix un territori francès d’ultramar.
La capital és Saint-Pierre, a l’illa homònima
Tristan da Cunha
L’illa de Tristan da Cunha vista des de l'Estació Espacial Internacional
NASA (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Arxipèlag de l’Atlàntic del sud, que forma part del territori britànic d’ultramar de Santa Helena, Ascensió i Tristan da Cunha.
És format per quatre illes volcàniques Tristan da Cunha, la més gran, Gough, Inaccessible i Nightingale i diversos illots, i és situat a mig camí de l’Atlàntic, entre l’Amèrica del Sud i l’Àfrica Hi ha una important emissora de ràdio i una estació meteorològica des del 1942 La pesca hi és important Fou descobert per Tristão da Cunha Els britànics en prengueren possessió el 1817
Nova Caledònia
Nova Caledònia prop de Nouméa
sharloch (CC BY-NC-ND 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Arxipèlag de l’oceà Pacífic, a 1.400 km de la costa NE d’Austràlia, format per l’illa homònima, que rep també el nom de Grande Terre, i que administrativament constitueix, amb la província de Loyauté (illes de Lifou, Ouvéa i Maré), les illes Belep (que amb la meitat septentrional de Grande Terre forma la província del Nord) i l’Île des Pins (que amb la meitat meridional de Grande Terre forma la província del Sud), el Territori de Nova Caledònia i Dependències, pertanyent a l’Estat francès.
La capital és Nouméa 181000 h est 2014 L’illa de Nova Caledònia és muntanyosa l’altitud màxima, Panié, té 1623 m, amb costes altes i envoltades d’esculls corallins deshabitats, un dels quals, Chesterfield, situat uns 500 km al nord-est, forma una de les principals barreres de corall del Pacífic La població melanèsia autòctona canac basava tradicionalment l’economia en conreus de subsistència i en la pesca, forma de vida que es troba en retrocés Els europeus controlen les plantacions de cafè i els recursos miners El níquel, riquesa principal de l’illa tercer lloc mundial…
Polinèsia Francesa
L’illa de Tahaa
Adam Reeder (CC BY-NC 2.0)
Arxipèlag
Territori no independent
Territori francès d’ultramar, format per un centenar d’illes i illots: Societat, Marqueses, Australs, Tuamotu, Gambier, Clipperton, que ocupen la major part de la Polinèsia Meridional.
La capital és Papeete , a Tahití Són d’origen volcànic o corallí El clima és tropical amb variacions latitudinals Població polinèsia sobretot maoris amb nombrosos mestissos i xinesos i francesos La palmera cocotera és el principal recurs, però hi ha altres conreus cotó, canya de sucre, cafè Pesca i ramaderia en algunes illes Produeixen copra, sucre, rom i objectes de nacre Exporten copra, vainilla Societat, nacre Tuamotu i Societat El Centre d’Expérimentation du Pacifique CEP, per a les experiències nuclears franceses, té polígons atòmics als atols de Fangataufa i Mururoa i ha convertit el…