Resultats de la cerca
Es mostren 4343 resultats
canal de Sant Jordi
Canal marí
Braç de mar entre Gal·les i Irlanda, i entre la mar d’Irlanda al N i l’oceà Atlàntic al S.
Té una amplada de 80 a 150 km
Gallocanta
Llacuna
Llacuna endorreica de la serralada Ibèrica, a l’Aragó, estesa de SE a NW sobre una depressió miocènica, a 990 m d’altitud.
Rep aigües subterrànies i superficials de rius secundaris provinents de la serra de Peñas Altas La llargària màxima és de 7 km, i l’amplada de 2,6 km la profunditat no és superior a 1,50 m L’aigua té un índex elevat de salinitat i conté clorurs, sulfats i carbonats alcalins
canal de Bristol
Canal marí
Golf de la Gran Bretanya, a l’oceà Atlàntic, entre el sud de Gal·les i el comtat de Devon, Anglaterra.
Té uns 128 km de llarg per 69 km d’ample a la banda occidental Conté nombroses badies badia de Carmarthen, badia de Swansea, badia de Bridgwater, badia de Barnstaple, i a l’extrem oriental s’obre l’estuari del Severn Té ports pesquers i de tràfic de primer ordre com són Bristol, Swansea i Cardiff
xarxa
Tecnologia
Conjunt constituït per un nombre determinat d’aparells autònoms, de natura mecànica, elèctrica, acústica, etc, i els circuits que els uneixen.
xarxa de distribució
Tecnologia
Sistema de canalitzacions per a la conducció i el forniment de gas a l’usuari.
volta
Tecnologia
En un moviment de rotació d’un cos al voltant d’un eix, recorregut que fa un punt d’aquest cos a partir d’una determinada posició fins a tornar a la posició inicial.
vis sense fi
Vis sense fi
Markus Schweiss (CC BY-SA 3.0)
Tecnologia
Peça cilíndrica roscada que, en voltar sobre el seu eix, fa desplaçar una cremallera o fa girar una roda dentada que hi engrana.
timó
Tecnologia
Peça ampla i plana que, per l’acció del vent, orienta les pales d’un aeromotor.
treball virtual
Física
Tecnologia
Treball d’una força, corresponent a un desplaçament virtual del seu punt d’aplicació.
Segons el principi dels treballs virtuals , per a un sistema de punts materials sotmesos a lligams i en un instant donat, els desplaçaments dels punts compatibles amb els lligams són aquells que, mantenint els lligams congelats, fan que el treball total de les forces exteriors al sistema que hi actuen sigui nul D’aquest principi deriva tota la dinàmica analítica clàssica principi de D’Alembert