Resultats de la cerca

D’uns 45 km de llargària i 10 d’amplada, al N s’eleva fins als 564 m Amb petits nuclis de població Nervin, Aberdaron i Pwllheli, hi ha extracció de granit i indústria ramadera

Hi ha nombrosos cràters volcànics i, a la costa nord, les ciutats de Keflavík i Reykjavík Constitueix un districte administratiu d’Islàndia 1 982 km 2 142 564 h 1983

És banyada a l’W per la mar d’Okhotsk i a l’E pel Pacífic i la mar de Bering La part central és travessada per dues serralades paralleles Sredinnyj i Vostočnyj, entre les quals s’estén la plana central de Kamtxatka, amb el riu del mateix nom Dels volcans més de 160 que hi ha, uns 30 són actius, entre els quals el de Kl’učevskaja Sopka 4750 m, que és el punt més alt de la península Rica en minerals carbó, or, argent, sofre, etc, Kamtxatka posseeix termes i guèisers i és coberta de boscs de coníferes i caducifolis, que a muntanya es transformen en tundra S'inclou territorialment…

Té una forma allargada 1 100 km i estreta entre 40 i 150 km d’amplada La seva superfície és de 143 396 km 2 Geològicament és formada per una gran falla que s’aixeca abruptament a la costa del golf i davalla més suaument vers la costa del Pacífic Una sèrie de serralades de composició granítica ressegueixen la península en direcció NE-SW la península Les més notables són les de Juárez, San Pedro Mártir, on hi ha el punt culminant de la península 3 095 m, La Giganta i San Lorenzo Al sector central hi ha nombrosos volcans A l’extrem nord del golf, el riu Colorado forma un delta El…

El seu límit septentrional és format per la terminació oriental dels Alps centrals, la plana hongaresa i la conca del Danubi És voltada d’est a oest per les mars Adriàtica, Jònica, Egea, de Màrmara amb els estrets dels Dardanels i del Bòsfor i Negra La península és constituïda per un nucli central de terrenys antics, flanquejats a l’oest i a l’est per serralades de plegament alpí els Alps Dinàrics i els Balcans Aquest nucli central té forma triangular, i en el seu vèrtex nord-occidental conflueixen serralades joves Alps Dinàrics, Alps de Transsilvània, Balcans, que formen una àrea d’intensa…

La base de llançament és a Kourou Guaiana Francesa Des del 1980 la comercialització és dirigida per la societat Arianespace El projecte, que partia d’una iniciativa francesa, portada a terme gràcies a la collaboració de deu estats europeus,substituí el de les llançadores Europa , tenia des del principi l’objectiu de disposar d’un coet europeu que permetés situar en òrbita satèllits d’ús comercial o científic, especialment destinats a les telecomunicacions, a baix cost i en competència amb la llançadora espacial nord-americana El primer model construït, l' Ariane 1 , dotat amb tres etapes de…

El 25 de desembre de 2021 es va llançar el telescopi James Webb des de la base espacial de Kourou, a la Guaiana Francesa, mitjançant un coet Ariane amb destinació al punt de Lagrange L2, un lloc de l’espai situat més enllà de la Terra, a 1,5 milions de quilòmetres de distància, sobre la línia Sol-Terra, on va arribar el 25 de gener de 2022 La seva missió és substituir el telescopi espacial Hubble en l’estudi de les regions més profundes de l’Univers Llançament del coet Ariane que transporta el telescopi James Webb © NASA’s James Webb Space Telescope Es tracta d’un projecte…

Recreació per ordinador de l’entrada en òrbita del satèllit SMOS, l’objectiu del qual és fer un seguiment del canvi climàtic © ESA / AOES Medialab L'any 2009, l'Agència Espacial Europea ESA i la NASA van estar al capdavant de diverses missions espacials, tant climàtiques com astronòmiques, que van assolir èxits notables També van reeixir les missions d'altres agències espacials, com la japonesa, l'índia o la xinesa, que any rere any prenen posicions més bones en la cursa espacial Aquest any, a Catalunya, l'astronàutica també va ser significativa gràcies a la participació de centres i…