Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
pas del Nord-oest
Estret marí
Via marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb l’estret de Bering passant per la zona de l’oceà Àrtic.
Segueix d’E a W l’estret de Davis, la badia de Baffin, el canal de Lancaster, l’estret de Barrow, el canal de Melville L’últim estret és el de Mac Clure, nom del qui explorà i obrí aquest pas el 1850 El primer que el travessà completament fou RAmundsen entre el 1903 i el 1906
pas del Nord-est
Estret marí
Ruta marítima que uneix l’oceà Atlàntic amb el Pacífic tot resseguint les costes septentrionals de Sibèria i per mitjà de l’estret de Bering.
Un primer intent d’exploració fou efectuat al s XV, i en seguiren d’altres fins al s XVIII dirigits per Barentsz, Hudson i Bering El primer a reeixir-hi fou el suec NAENordenskiöld, que el 1875 arribà fins a la desembocadura del Ienissei i en 1878-79 féu el recorregut de tota la ruta i n'estudià tècnicament les peculiaritats
Magallanes
Estret marí
Estret de l’Amèrica del Sud que separa el continent sud-americà de la Terra del Foc i que comunica l’oceà Atlàntic amb el Pacífic.
Té 600 km de llarg i una amplada mitjana de 30 km hi ha llocs en què és inferior a 4 km Les costes presenten unes grans diferències entre l’E i l’W les orientals són baixes, i el clima és sec i les occidentals són elevades i cobertes de bosc, i el clima és molt humit La navegació és difícil, a causa dels corrents i la forta intensitat dels vents de l’W L’únic port és Punta Arenas Xile Fou descobert per Magalhães el 1520
Storfjorden
Estret marí
Ample braç de mar a les illes Spitzbergen, entre l’illa de Vestspitzbergen, a l’W, i les d’Edgeøya i Barentsøya, a l’E (180 km de llarg i 50 km d’ample a la part N).
estret de Tīrān
Estret marí
Estret de la mar Roja, que la posa en comunicació amb el golf d’‘Aqaba, entre l’extrem meridional de la península del Sinaí i la península d’Aràbia.
golf d’Eubea
Estret marí
Nom donat a l’estret que separa l’illa d’Eubea de la península Balcànica.
A Calcis, on s’estreny fins a 40 m d’amplada, es divideix pròpiament en dos canals el d’Eubea del nord i el d’Eubea del sud Un pont uneix Calcis amb el continent
Badia de Baffin
Estret marí
Braç de mar de l’Àrtida situat entre Grenlàndia, la Terra de Baffin, l’illa de Devon i la d’Ellesmere, i oberta a l’Atlàntic per l’estret de Davis.
Té una extensió de 620 000 km 2 i una profunditat d’uns 3 000 m, i resta tot l’any coberta de glaç, llevat a l’estiu, que és possible la navegació Rebé el nom de l’explorador anglès William Baffin, que la descobrí entre el 1615 i el 1616
Bāb al-Mandab
Estret marí
Estret que enllaça la mar Roja amb la mar d’Aràbia (golf d’Aden), dividit per l’illa de Perim en dos canals, de 25 km d’amplada el de ponent i de 3 km el de llevant.
Belt
Estret marí
Braç de mar que s’estén entre la mar Bàltica i l’estret de Kattegat i que comprèn tres estrets principals danesos (Gran Belt, Petit Belt i Sund) que posen en comunicació aquelles dues àrees.
El Gran Belt , el més important, és situat entre les illes de Fiònia i Sjaelland i té uns 60 km de llargada i de 16 a 30 km d’amplada Des del 1998 un pont de 18 km de longitud uneix ambdues illes Des del 1998 un pont de 18 kms de longitud uneix ambdues illes El Petit Belt , el més occidental, té uns 65 km de llargada i entre 600 m i 15 km d’amplada és travessat per un pont que va de Middelfart a l’illa de Fiònia a Fredericia a Jutlàndia Des del 2000 un pont i un túnel, amb un total de 16 km de longitud, creuen el Sund, que té 118 km de llargada i de 4 a 50 km d’amplada, i uneixen Copenhaguen…
estret de Bass
Estret marí
Estret que separa Tasmània d’Austràlia (317 km de longitud i 224 km d’amplada); limitat a l’E per les illes King i Hunter i a l’W pel grup de les illes Furneaux, és ple d’esculls i de bancs de corall.
Fou descobert el 1798 per George Bass Hi ha jaciments de petroli