Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
estret de M’Clure
Estret marí
Braç de mar a la zona àrtica del Canadà, entre l’illa del Príncep Patrick i la de Melville, al N, i la de Banks, al S, i entre la mar de Beaufort, a l’W, i l’estret de Melville, a l’E.
estret de Bering
Estret marí
Estret que separa les costes d’Alaska de les de Sibèria i comunica la mar dels Txuktxi amb la mar de Bering.
El punt més estret 85 km d’amplada és entre el cap Príncep de Galles Alaska i el cap de Dežnev Sibèria La profunditat és de 40 a 55 m A l’hivern és cobert de glaç L’estret rep el nom del navegant danès Vitus Bering, que el travessà l’any 1728 Fou explorat per Cook el 1778
canal de Yucatán
Estret marí
Braç de mar entre les costes occidentals de Cuba (cap de San Antonio i cap de Corrientes) i la península de Yucatán (cap Catoche) (350 km).
Uneix el golf de Mèxic N i la mar Carib S
estret de Tsushima
Estret marí
Braç de mar que separa les illes Tsushima de la costa NW de Kyūshū, Japó, i comunica la mar del Japó amb la mar de la Xina Oriental.
estret de Tsugaru
Estret marí
Braç de mar que separa les illes de Hokkaidō i de Honshū i que comunica la mar del Japó amb l’oceà Pacífic.
A la seva riba hi ha els ports de Hakodate Hokkaidō i Aomori Honshū, comunicats entre ells per un ferry-boat Túnel ferroviari submarí d’uns 54 km
estret de Torres
Estret marí
Braç de mar entre Austràlia (península de York) i l’illa de Nova Guinea que comunica la mar del Corall amb la d’Arafura.
Té uns 150 km d’amplada Duu el nom del seu descobridor Luís Vaz de Torres
pas de Calais
Estret marí
Estret entre França i Gran Bretanya, que comunica el canal de la Mànega amb la mar del Nord.
S'estén des de les costes angleses cap Dungeness, prop de Dover fins a les franceses cap Gris-Nez, amb una amplada de 32 km i una profunditat màxima de 72 m Hi passa gairebé tot el tràfic marítim entre l’Europa septentrional i l’Atlàntic i entre el continent i la Gran Bretanya Des del 1994 ambdues costes es comuniquen per un túnel submarí per on circula un ferrocarril
estret de Cabot
Estret marí
Estret de l’Atlàntic del nord, entre les illes de Terranova i del Cap Bretó, que comunica el golf de Sant Llorenç amb l’oceà.
el Bòsfor
El Bòsfor, estret on es comuniquen les aigües de la mar Negra amb les de la mar de Màrmara
© J.A. Afonso
Estret marí
Estret que comunica la mar Negra amb la mar de Màrmara, i separa la Turquia europea de la Turquia asiàtica.
Antiga vall fluvial envaïda per la mar al Quaternari superior, té uns 30 km de llargada, i l’amplada oscilla entre 300 i 3 000 m Un corrent d’aigües superficials i dolces les porta de la mar Negra cap a la mar de Màrmara a una velocitat de 8 km/h, mentre que un altre d’aigües profundes i salades —molt més lent— flueix en sentit contrari La importància geopolítica de l’estret és notable, car controla la sortida de la mar Negra cap a la Mediterrània Des del final del segle VIII aC els milesis i els megaris hi establiren colònies el 685 aC els megaris hi fundaren Calcedònia, i el 615 aC, Bizanci…
estret de Bonifacio
Estret marí
Estret situat entre la punta de Pertusato (Còrsega) i les de Testa i Falcona (Sardenya).
Té uns 10 km d’amplada, bé que en alguns llocs aquesta amplada resta reduïda a la meitat a causa de l’existència d’illes i d’esculls