Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
serra de la Carrasqueta
Serra
Serra (1239 m alt.) de la regió muntanyosa d’Alcoi, al límit entre l’Alcoià i l’Alacantí, formada per un sinclinal, continuació per l’oest, després de la serra dels Plans, dels plecs de la serra de Penàguila i de la Serrella.
El flanc septentrional cabeç de Corbó, cabeç de Quarter encaixa la canal d’Alcoi vall d’Ibi i continua, al sud, l’estructura del Carrascar d’Alcoi el meridional serra de Bugaia domina la foia de Xixona Ambdues depressions es comuniquen pel coll de la Carrasqueta , al nord-est, per on passa la carretera de València a Alacant per Alcoi A ponent és delimitada per la vall del riu Verd, ampliació morfològica de la foia de Castalla, que la separa de la foia de Xixona, a l’est L’extrem sud segueix amb la penya Roja o de Xixona fins a les planes costaneres de l’Alacantí
Guilhem Molinier
Història del dret
Literatura catalana
Jurista i poeta.
Els mantenidors del Consistori de la Gaia Ciència li encomanaren la redacció d’un codi gramatical, versificatori i retòric que servís de norma als jutges que havien d’atorgar els premis literaris anuals Ajudat per alguns collaboradors o consellers, entre els quals Bartolomieu Marc, redactà les extenses Leys d’amors , que recullen els aspectes formals de la poesia trobadoresca, defineixen amb gran minuciositat gèneres i subgèneres i donen útils notícies sobre la llengua d’oc Se’n conserven tres redaccions la primera, en prosa, fou escrita entre el 1328 i el 1337 la segona n’és un resum, en…
carta de poblament
Trasllat de la carta de poblament de Paüls dels Ports, concedida per Alfons I
© Fototeca.cat
Història del dret
Concessió feta pel sobirà o senyor d’un lloc amb la finalitat d’atreure-hi pobladors o arrelar la població ja existent en una localitat.
L’atorgament d’aquestes cartes de poblament, assimilables a voltes, pel seu contingut i ocasionalitat, a les cartes de franquesa, va estretament lligat a les diferents etapes de reconquesta i repoblació del país, i també a la promoció cívica dels nuclis veïnals, i presenten diferents característiques, segons el seu contingut Més rares en els primers segles altomedievals, en què la restauració de les comarques de la Catalunya Vella s’opera preferentment per aprisions i per establiments individuals sols pot esmentar-se d’aquesta època algun privilegi important d’índole fronterera,…
serra de l’Albera
La serra de l’Albera, massís muntanyós del Pirineu Oriental, des del coll dels Frares
© Arxiu Fototeca.cat
Serra
Massís muntanyós del Pirineu oriental que forma part de la serralada que separa el Vallespir i el Rosselló de l’Alt Empordà, entre el coll del Pertús i el puig Neulós (o bé fins al coll de l’Estaca, al camí d’Espolla a Sureda).
Arriba cap al N fins al pic de Sant Cristau, on hi ha l’antic castell d’Albera pic anomenat mons Albera a l’edat mitjana, el qual ha donat nom a tot el massís, als dos pobles de Sant Joan i de Sant Martí d’Albera que formen el municipi de l’Albera i als de Vilanova d’Albera actualment anomenat Montesquiu i de la Roca d’Albera Els geògrafs i historiadors catalans, ja des del s XV, han aplicat aquest nom per a designar tota la serralada entre el coll de Lli al camí de la Vajol a les Illes i el mar a l’altura de Cervera de la Marenda, anomenada també Pirineu d’Empordà, ampliació que, abusivament…
audiència
Història del dret
Òrgan col·legiat per a l’administració de justícia, que encarna generalment la suprema instància en un regne o una entitat política o, derivativament, en un ampli territori amb personalitat definida.
En el fons, el mot reconeix com a sentit originari el de celebració pública de les actuacions judicials que conviu amb el significat corporatiu o institucional alludit L' audientia principis és esmentada efectivament en la vida oficial del Baix Imperi, per continuïtat seva, en els regnes germànics, com el visigòtic, on indica palesament el tribunal reial aula règia actuant en funcions de justícia També aquests segles darrers de l’imperi Romà fou creada l'audiència episcopal Avançada l’edat mitjana, l’audiència sembla ésser limitada, en l’àmbit de la península Ibèrica, a un tribunal del rei…
Joan Ramis i Ramis
Historiografia catalana
Literatura catalana
Història del dret
Literat, historiador i advocat.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ramis, prestigiós advocat mallorquí, i de la seva cosina Caterina Ramis, fou el primogènit de vuit germans, quatre dels quals participaren activament en el món cultural de la Illustració menorquina Pere , Bartomeu , Josep i Antoni Després de rebre el primer ensenyament del seu pare, Joan estudià a Mallorca, sota la protecció del bisbe Llorenç Despuig i el mestratge del franciscà Llorenç Company en retòrica i poètica i de fra Francesc Melis en filosofia Poeta precoç, coneixedor de les grans figures del Barroc espanyol i admirador de Ramon Llull, a setze anys…
, ,