Resultats de la cerca
Es mostren 206 resultats
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1 203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
serra de Costuix
Serra
Serra del Pallars Sobirà que separa les valls de Cardós i Ferrera; domina la comella de Costuix, vall tributària de la Noguera de Vallferrera aigua amunt d’Àreu.
Doǧu Karadeniz
Serra
Muntanyes de Turquia que s’estenen paral·leles a la costa, a l’extrem oriental de la regió de la costa de la mar Negra.
serra d’Aurati
Serra d'Aurati des del cim del Cuco
© Xevi Varela
Serra
Serra (2.021 m) que s’estén entre el pla d’Arides i el coll de la Bana i separa les valls de la Noguera Pallaresa i de Cardós i els municipis de Llavorsí, Vall de Cardós i Tírvia.
serra de la Llena
La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…
serra Seca
Serra
Serra dels municipis de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell) i Soriguera (Pallars Sobirà).
serra de Monteixo
Vista aèrea del puig d’Àreu, a la serra de Monteixo
© Fototeca.cat
Serra
Alineació muntanyosa de la zona axial pirinenca, dins el municipi d’Alins (Pallars Sobirà), que separa les valls de la Noguera de Vallferrera i de la Noguera de Tor.
Culmina a 2 904 m
serra Mascarida
Serra
Continuació vers el N de la serra de Campirme, que separa les valls d’Unarre i de Cardós (Pallars Sobirà).
serra de Niarte
Serra
Alineació muntanyosa que des del puig de Cassibròs (2 085 m) fins al forat de Cardós, vora Tírvia, separa les valls Ferrera i de Cardós, al Pallars Sobirà.