Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
Pentèlic
Serra
Cadena muntanyosa de l’Àtica, Grècia, que s’estén des del mont Parnes fins a la costa oriental.
Ateny una altura màxima de 1100 m i és cèlebre pel marbre que, a l’antiguitat, extreien de les seves pedreres i que serví per a l’Acròpolis d’Atenes
serra de Comaverd
Serra
Serra (908 m) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, al terme del Pont d’Armentera, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella
Grammos
Serra
Grup muntanyós de Grècia, un dels contraforts més occidentals de la península dels Balcans.
S'estén entre Albània i Macedònia, i l’altitud màxima és de 1 450 m
serra de la Llena

La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…
Làurion
Serra
Zona muntanyosa de Grècia, a l’extremitat meridional de l’Àtica.
A l’antiguitat fou famosa per les seves mines de plom argentífer, explotades des de la fi del s VI aC