Resultats de la cerca
Es mostren 229 resultats
serra de Sant Joan
Serra
Contrafort (1 745 m) de les serres interiors prepirinenques, a l’Alt Urgell (dins el terme de Coll de Nargó), continuació vers l’E de la serra de Carreu, de la qual és separada pel riu de Puials.
Al seu contrafort més oriental s’alça l’ermita de Santa Fe, que domina la vila d’Organyà
serra de Sant Gervàs
Estratificació alternada de materials durs i tous a la serra de Sant Gervàs
© Fototeca.cat
Serra
Alineació orogràfica del Prepirineu central, a l’Alta Ribagorça i el Pallars Jussà.
És formada per un conjunt de plecs anticlinals, prims i fallats, inclinats a migjorn i que formen part de les Serres Interiors, formades per calcàries juràssiques i cretàcies, carstificades per indrets culminen a 1839 i 1890 m alt Al N s’hi afegeix un fragment de la zona de les Nogueres, adossada als Pirineus axials i separada de les Serres Interiors per la vall de Llevata, argilosa Al S les margues eocèniques inicien la conca de Dalt de la Pobla de Segur La serra de Sant Gervàs s’estén de l’estret d’Escales, fendit per la Noguera Ribagorçana, al congost d’Erinyà, obert pel Flamisell…
muntanyes de Prades
Les muntanyes de Prades des de Mont-ral
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1 203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
serra de Prada
Serra
Sector de l’alineació muntanyosa que s’estén del congost de Collegats, a la Noguera Pallaresa, al dels Tresponts, al Segre, limitat a l’W pel roc dels Quatre Alcaldes (1 888 m alt., a l’E el part d’Orient), on enllaça amb el massís del Boumort, i, a l’E, per la serra d’Ares (1 810 m alt.).
Separa la vall de Cabó damunt la qual forma una llarga i alta cinglera de les valls de la Guàrdia, Taús i Arcalló Els grans altiplans que constitueixen el seu cim són molt aprofitats per la ramaderia
serra de Comaverd
Serra
Serra (908 m) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, al terme del Pont d’Armentera, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella
serra de la Llena
La vall del riu de Montsant, el sector planer del terme d’Ulldemolins, amb la serra de la Llena al fons, des del coll d’Albarca (Priorat)
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…