Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
muntanyes de Prades
© Fototeca.cat
Serra
Conjunt orogràfic de la Serralada Prelitoral Catalana que forma el nucli de dispersió de les comarques del Camp de Tarragona, la Conca de Barberà i el Priorat.
La superfície és de 260 km 2 , i culmina al tossal de la Baltasana, a 1 203 m alt Forma dues grans branques paralleles orientades de NE a SW, unides pel coll de Prades , que separa les conques del riu Brugent afluent del Francolí i del riu de Siurana afluent de l’Ebre al relleu més interior neixen el Francolí i el riu de Montsant L’estructura és constituïda per granit i llicorella paleozoics a la base i bancs horitzontals de saulons i conglomerats roigs al damunt, els quals suporten, al seu torn, altres potents faixes de calcàries dels altres dos pisos de Triàsic i uns casquets de Liàsic al…
serra Geral
Serra
Cadena muntanyosa que s’estén en direcció NW pels estats de Santa Catarina i Rio Grande do Sul, al Brasil oriental.
Assoleix l’altitud màxima a Morro da Igreja 1 808 m
serra de Comaverd
Serra
Serra (908 m) que separa l’Alt Camp de la Conca de Barberà, al terme del Pont d’Armentera, prolongació de la serra de Miramar, recoberta pels conglomerats de la Depressió Central.
A ponent, limita amb la serra del Cogulló de Cabra al nord, s’allargassa pel coll de Comaverd 880 m alt fins a la serra del Clot i el Montclar i pel sud és vorejada per les Agulles 821 m alt, el tossal de Saborella 625 m alt i el puig de Selmella 824 m alt, amb l’antic llogaret de Selmella
Serra da Borborema
Serra
Alineació muntanyosa del Brasil que travessa els estats de Rio Grande do Norte, Paraíba i Pernambuco, paral·lela a la costa.
De 600 a 700 m d’alçària mitjana, el punt més alt 1 100 m és al sud, sobre el riu Paraíba Hi ha jaciments de beril, tungstè, hulla, mica, coure, estany, columbita i tantalita
serra de la Llena
© Fototeca.cat
Serra
Alineació de la Serralada Prelitoral Catalana, d’orientació ENE-WSW, que delimita les conques ibèriques del riu Set (Garrigues) i el riu de Montsant (Priorat) i la mediterrània del Francolí (Conca de Barberà).
Els materials gresos i, sobretot, pinyolenc de tons clars són conglomerats dipositats pels rius de l’antic massís catalanobalear a les ribes de la mar que durant l’Eocè submergia l’actual Depressió Central, però el plegament alpí aixecà les capes eocèniques més properes a la naixent Serralada Prelitoral durant bona part del Terciari L’erosió subaèria s’encarregà de desmantellar els materials més tous, i els conglomerats del fons de la Depressió presenten ara l’aspecte d’una plataforma tabular molt allargassada, que s’enlaira de 800 a 1 000 m alt, no tan potent ni moguda com el Montsant,…
serra d’Amambaí
Serra
Serralada del Brasil, al S de Mato Grosso, que en el seu sector meridional forma frontera entre aquest país i el Paraguai.
Orientada de NE a SW, té altituds entre 700 i 800 m i és divisòria entre els tributaris del Paraguai i el Paranà