Resultats de la cerca
Es mostren 217 resultats
serra de Querol
Cingleres de la serra de Querol, a Odèn
© Fototeca.cat
Serra
Sector meridional de la serra de Port del Comte (puig de Morreres, 2 212 m alt.), que forma una llarga cinglera damunt el coll de Jou i la vall de Lord, al límit dels municipis de la Coma i la Pedra i de Guixers (Solsonès).
serra de Queralt
Vista aèria del santuari i la serra de Queralt
© Fototeca.cat
Serra
La més meridional de les Serres Exteriors del Prepirineu berguedà, a la dreta del Llobregat, a NW de la ciutat de Berga.
És un plegament anticlinal de calcàries cretàcies i juràssiques, que passen a eocèniques a ponent, bolcades damunt l’Oligocè de la Depressió Central catalana, enfonsat per una falla que mostra l’escarpament tectònic a uns 900 m alt Entre l’escarpament i el riu de Metge els plecs de la serra de Queralt estricta es drecen verticals al SE i s’eleven a 1 292 m santuari, a 1 180 la capella de la Cova i a 1 247 el Castellberguedà La baga de Queralt s’eleva cap al NW fins a 1 300 m i més En sentit ampli, la serra de Queralt es prolonga a l’W pel serrat Gran 1 426 m alt i el pla de Campllong…
serra de Cadí
l’Alt Urgell La serra de Cadí des del camí d’Ansovell
© Fototeca.cat
Serra
Serra dels Prepirineus catalans, que s’estén en direcció W-E al llarg de 40 km, des del pas dels Gosolans fins al coll de Tancalaporta, i separa la vall de la Vansa i l’alt Berguedà de l’Urgellet i el Baridà, bé que popularment hom estén el nom de Cadí fins al Moixeró i la Tosa d’Alp i fins al Pedraforca.
Forma part de les anomenades serres interiors dels Prepirineus, i és separada de la zona axial de la serralada per la falla del Segre Els vessants septentrionals, damunt el Baridà, formen una llarga cinglera de més de 500 m d’altitud el vessant meridional, per contra, és en la part alta molt més suau La integren materials calcaris i margosos dipositats durant l’era secundària i el començament de la terciària els vessants septentrionals presenten gairebé íntegrament materials dels Lies i el Juràssic, i els cims, calcàries eocèniques El relleu actual es formà durant l’era terciària, a…
serra d’Ensija
el Berguedà La serra d’Ensija des de la Nou de Berguedà
© Fototeca.cat
Serra
Nus orogràfic dels Prepirineus berguedans, entre els sinclinals de Vallcebre, al N, i Fígols Vell, al S, el torrent del coll de Peguera, a l’E, i l’aigua de Valls, a l’W.
Consisteix en una volta anticlinal en forma de ferradura amb orientació WNW-ESE constituïda per calcàries cretàcies grisenques del Senonià que emergeixen d’unes altres calcàries blanques del Garumnià L’erosió remuntant d’alguns rius aigua de Llinars explica la verticalitat d’alguns vessants, damunt els quals se situen replans pla de les Tores, dominats per un planell carener rasos d’Ensija , amb el refugi del President Delgado Úbeda n'emergeixen, a llevant, el serrat Negre 2 271 m alt, el serrat Voltor 2 281 m i la creu de Ferro 2 286 m i, a ponent, el cap Llitzet o de la Gallina Pelada 2…
serra del Catllaràs
Vista parcial de la serra de Catllaràs (Berguedà)
© Fototeca.cat
Serra
Serra del Berguedà, al front septentrional del gran sinclinori mesozoic de l’alt Berguedà; recolza, juntament amb la serra de Falgars, al nord, als contraforts sudorientals de la serra de Cadí, delimitant pel sud la vall de Lillet.
Hi dominen les formes d’altiplà estructural damunt les calcàries de la carena i els contraforts meridionals serra de la Llena, serra de puig Lluent i serra Negra, mentre que al vessant septentrional la conca del torrent de Regatell, fortament dissimètrica, assenyala els nivells lignitífers del Garumnià, de modelatge més suau Per l’est davalla per les serres de Folcurs i de Pigota, cap a l’Arija, prop de llur confluència amb el Llobregat, i per l’oest domina la clotada de la Clusa