Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sierra Pacaraíma
Serra
Serra de la Guaiana, entre Veneçuela i el Brasil, d’uns 450 km de llargada i amb una altitud màxima de 2 772 m.
Sierra de Velasco
Serra
Serra de l’Amèrica del Sud, a la província de La Rioja, Argentina.
Té una direcció N-S i ateny 4 500 m d’altitud
Sierra de Bahoruco
Serra
Alineació muntanyosa al sud de la República Dominicana, sobre el llac Enriquillo.
Formada per calcàries terciàries de relleu suau al sud, vora la costa, i més escarpada al nord Hom hi practica l’agricultura cafè i la mineria bauxita
Sierra de Ayllón
Serra
Alineació muntanyosa que separa les províncies de Guadalajara i Sòria, prolongació oriental de la serra de Guadarrama.
Sierra de Gata
Serra
Serralada de la península Ibèrica, a l’oest del Sistema Central, entre les províncies de Salamanca i Càceres.
S'estén en direcció SW-NE, parallela a la vall del riu Alagón, fins a la frontera portuguesa Constitueix un bloc fracturat format per materials granítics i esquistosos que assoleix la màxima altitud a l’Alto de Jalama 1 592 m
Sierra Nevada de Mérida
Serra
Serra de l’Amèrica meridional, al NW de Veneçuela, que és una prolongació vers l’W de la serralada oriental andina de Colòmbia.
De plegament alpí, ateny la màxima altitud al pic Bolívar 5 007 m
Sierra de la Peña
Serra
Serralada d’Aragó, a la província d’Osca, que corre d’W a E entre el riu Aragó (que la flanqueja també pel cantó N) i el Gállego.
A la Peña de Oroel té 1 769 m
serra d’Alcaraz
Serra
Serra de la península Ibèrica a l’E de Sierra Morena.
És un llindar elevat entre la depressió del Guadalquivir i les depressions de Múrcia, format per estretes escates liàsiques, de direcció N-E, pinçades entre els gresos roigs i les margues verdes triàsiques Hi neixen els rius Guadalmena i Guadalimar conca del Guadalquivir, Mundo Conca del Segura i alimenta el canal de María Cristina Conca del Xúquer
serra d’Aracena
Serra
Serra de la província de Huelva, Andalusia, que forma l’extrem occidental de Sierra Morena.
El punt més alt de la serra és Almonaster 912 m La regió és molt plujosa 1 125 mm anuals, a causa de la seva exposició favorable als vents del SW La vegetació és d’alzines i matoll
serra del Carxe
Serra
Alineació muntanyosa (1371 m alt.), continuació meridional de les serralades preibèriques de la regió d’Alcoi, a l’W del Vinalopó, dins el terme de Jumella (Múrcia), continuada vers el NE per la serra de les Panses (1036 m alt.), dins el terme de Iecla (Múrcia).
El seu rocam calcareomargós, de modelat no gaire enèrgic, delimita pel N la conca diapírica del Pinós, fesa pels glacis quaternaris i allargassada segons la direcció estructural prebètica SW-NE Uns altres corredors transversals aïllen l’alineació, a llevant, de la serra de les Salines 1 237 m i, a ponent, de la Sierra Larga 869 m A l’E i, especialment, al S d’aquesta serra s’estén, fins a la serra de Quibes, una gran plana drenada per la rambla de la Raja, continuació vers l’E de la vall de Pinós, en la qual igualment com en la depressió estesa a migjorn, entre les serres de…