Resultats de la cerca
Es mostren 2021 resultats
estanyols de Sant Miquel de Campmajor
Estany
Grup de petits estanys d’origen tectònic, alguns de formació recent (1872 i 1908), del municipi de Sant Miquel de Campmajor (Pla de l’Estany), a la capçalera de la riera de Campmajor.
Són al SW de l’estany de Banyoles, del qual depenen tectònicament i hidrològicament, i són residus de la primitiva extensió d’aquest, com palesen els materials travertínics El diàmetre és de 6 a 30 m, i els principals s’anomenen estanyols de la Cendra, d’en Rovira, de la Guàrdia, de la Sorra, d’en Coromines, d’en Camós, de Plana-ferrana i Negre
coll Sacreu
Collada
Depressió (368 m) de la Serralada Litoral Catalana, que uneix els massissos del Montnegre i del Corredor, en un dels indrets on la serralada és més pròxima a la costa.
És termenal dels municipis de Vallgorgina Vallès Oriental i d’Arenys de Munt Maresme, hi passa la carretera de Sant Celoni a Arenys de Mar
estany de Rosari
Estany
Estany de la coma de Baciver, a la capçalera del riu d’Àrreu, a 2.320 m alt., dins el municipi de l’Alt d’Àneu (Pallars Sobirà), però al vessant aranès de la línia de crestes (tuc de Varimanha, el Muntanyó d’Àrreu, tuc dels Erculls) que separa les conques de la Garona i de la Noguera Pallaresa entre el port de la Bonaigua i el pla de Beret.
Al vessant pallarès hi ha l' estany de Rosari d’Àrreu o estany superior d'Àrreu, a 2 180 m alt
estany Roi
Estany
Estany de la vall de Boí, dins el municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat a 2 282 m alt., al vessant oriental de la collada de Fenarroi.
El seu emissari, el barranc de l’estany Roi , forma, conjuntament amb el dels estanys de Gémena, el barranc de la Sallent, afluent, per la dreta, de la Noguera de Tor
coll de la Perafita
Collada
Coll de la serra de Rodes (Alt Empordà), a la península del cap de Creus, pel qual passa la carretera de Figueres a Portbou, a l’indret de la seva bifurcació vers Cadaqués.
estanys de la Pera
Estany Petit de la Pera
Abel Cerezuela Sanjulián (CC BY-NC-ND 2.0)
Estany
Grup d’estanys (Estany Gran de la Pera —2.360 m alt.— i Estany Petit de la Pera —2.310 m alt.—) de la Baixa Cerdanya, al municipi de Lles de Cerdanya, al vessant meridional de la línia de crestes que separa Andorra de la Cerdanya (colls de Claror i de Perafita).
Llur emissari és el riu d’Arànser, que aflueix per la dreta al Segre, prop de Martinet Prop dels estanys hi ha el refugi dels Estanys de la Pera , edificat el 1957
coll de Pendís
Collada
Depressió (1 786 m) de la serralada que separa la Baixa Cerdanya (Bellver de Cerdanya) del Berguedà (Guardiola de Berguedà), entre la serra de la Moixa, a l’W, i la del Moixeró, a l’E.
Partenó
Aspecte del Partenó, temple dòric perípter de l’Acròpolis d’Atenes, abans de la seva restauració
© Fototeca.cat - Corel
Temple
Temple de l’Acròpolis d’Atenes dedicat a Atena Pàrtenos.
Realitzat en temps de Pèricles, en el lloc on anteriorment s’erigia un temple hexàstil l’ Hecatòmpedos , fou destruït pels perses el 479 aC Els treballs de reconstrucció duraren del 447 al 438 aC, coincidint amb la collocació de l’estàtua criselefantina d’Atena Pàrtenos La direcció de les obres fou encarregada a Fídies, i hi collaboraren com a arquitectes Ictinos i Callícrates El Partenó presenta un perípter dòric, és amfipròstil i octàstil amb disset columnes laterals Construït en marbre pentèlic i policromat en la seva totalitat, l’accés a l’interior s’efectuava pel prònaos o atri que…
coll de Parpers
Collada
Depressió de la Serralada Litoral (anomenada aquí serra de Parpers
) entre la serra d’Ametlla (425 m) i el turó dels Castellans (378 m), al límit dels municipis de la Roca del Vallès i d’Argentona.
Hi passa l’autovia de Granollers a Mataró pel túnel homònim
Panteó de Roma
El Panteó de Roma
a_wilson (CC BY-NC-ND 2.0)
Temple
Temple antic de Roma —dit popularment la Rotonda— construït per Agripa al camp de Mart.
Destruït per un incendi 80 dC, restaurat per Domicià i novament abatut 110 dC, fou reedificat per Adrià, Septimi Sever i Caracalla Església cristiana, consagrada 609 a la Mare de Déu i els màrtirs Sancta Maria ad Martyres , sofrí després diverses innovacions que no n'afectaren, però, l’estructura ni la forma De planta circular, precedit d’un pòrtic amb columnes, l’edifici és coronat per una cúpula gegantina que data del temps d’Adrià amb un ull central de 9 m de diàmetre Capella palatina del regne d’Itàlia, conserva les despulles mortals de Rafael i d’altres artistes i també les de diversos…