Resultats de la cerca
Es mostren 2013 resultats
Sant Martí de Provençals
Església parroquial i nucli antic a Sant Martí de Provençals, voltat pel blocs de la Verneda
© Fototeca.cat-E.Casas
Antic municipi
Antic municipi del Barcelonès, agregat el 1897 al de Barcelona, situat a la costa, a llevant de l’antiga ciutat, entre el parc de la Ciutadella i el carrer de Marina, d’una banda, i la riera d’Horta (límit amb Sant Adrià de Besòs i Sant Andreu de Palomar), de l’altra.
A la part alta, els turons del Carmel i de la Rovira el separen de Santa Eulàlia de Vilapicina de l’antic terme de Sant Andreu de Palomar, i el torrent d’en Mariner o de la Partió, de Gràcia La línia de la costa, fins a la fi de l’edat mitjana, es trobava molt allunyada de l’actual, de manera que la major part del modern barri del Poblenou en restava fora Doumentat des de 989, es creu que l’origen podia provenir d’un grup de provençals establerts en aquest lloc als moments inicials de la repoblació del terme, després de la presa de Barcelona del 801 Alguns autors defensen, però, que el nom…
Qaṭṭāra
Depressió
Depressió d’Egipte (137 m sota el nivell del mar), la més vasta i profunda del sector N del desert líbic.
El sòl de la depressió és format per pantans salats, planes de graves i àrees de crostes de sal Els vehicles només poden travessar-la per una dificultosa pista a l’est de Qara
Samuntà
Antic municipi
Antic terme del municipi d’Alcover (Alt Camp), situat a la dreta del riu Glorieta; comprenia l’antic santuari de les Virtuts.
En el lloc tingueren drets els comtes de Prades, que Joana de Prades vengué a l’arquebisbe de Tarragona a mitjan s XV Al s XIX el terme rural de la Plana i Samuntà fou agregat al municipi d’Alcover
cubeta del Congo
Depressió
Depressió tectònica de l’Àfrica equatorial, ocupada per la República Democràtica del Congo i una part de la República del Congo.
Té una extensió d’uns 3 500 000 km 2 És un gran bloc esfondrat del sòcol cristallí, cobert d’una sèrie d’estrats sedimentaris ordenats en cercles concèntrics de tipus continental, resultat d’un fenomen de subsidència, al centre del qual es destaquen les terrasses del riu La conca és separada de les regions circumdants per una sèrie d’altiplans i massissos esglaonats només és oberta a l’oest pel congost del Congo Aquest esglaonament respon a un complex de falles i cicles d’erosió successius, amb alçades que oscillen entre els 750 i els 2 000 m el punt més alt és el massís de Ruwenzori, amb…
vot secret
Política
Dret
Vot emès de manera que no es pugui conèixer la identitat del votant.
violència
Dret
Acció violenta o coacció moral exercida sobre una persona per tal d’obligar-la a una determinada acció o omissió.
Tant el dret civil com el penal lleven responsabilitat als actes comesos sota l’acció de la violència A més, el codi penal preveu una sèrie de delictes —rebellió, sedició, violació, etc— en què la violència és una part integrant en llur descripció La jurisprudència i la doctrina distingeixen la violència física vis absoluta de la coacció moral vis compulsiva , i és castigada com a amenaça o coacció
vigor
Dret
Força d’obligació en les lleis.
Segons el codi vigent a l’Estat espanyol, si no s’estableix altrament, les lleis entren en vigor al cap de vint dies de llur publicació al butlletí oficial de l’estat
subjecte del dret
Dret
Dret civil
Titular d’un dret o d’un interès jurídicament protegit, com ara les persones físiques i jurídiques, la societat i l’estat.
subjecte del delicte
Dret
Dret penal
Responsable actiu o passiu de fets penables.
Segons la concepció actual del dret, només l’home pot ésser subjecte actiu del delicte i únicament ell pot ésser delinqüent Amb tot, aquesta temàtica és conflictiva i fins i tot contradictòria hom sol mantenir la negació que existeixi la responsabilitat penal de les persones jurídiques —tan sols són responsables els seus elements directius, mandataris o funcionaris, amb excepcions a la legislació anglosaxona, musulmana i canònica— És considerat subjecte passiu el titular d’un dret lesionat o posat en perill, i tant ho pot ésser l’individu com les persones collectives, l’estat, etc La persona…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina