Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
vall d’Àssua
El nucli antic de Llessui, a la vall d’Àssua
© Fototeca.cat
Vall
Vall del Pallars Sobirà que davalla del massís de Montsent fins a la riba dreta de la Noguera Pallaresa, vora Rialb.
És drenada pels afluents del riu de Sant Antoni, afluent de la Noguera Pallaresa format a Escàs per la confluència del riu de Caregue, que davalla del nord, i del riu de Berasti o Rialbo, que davalla del Montsent d’oest a est es dirigeix el riu de Pamano o de Bernui, que aflueix al riu de Sant Antoni, per la dreta, entre Escàs i Rialb, prop d’Altron La vall d’Àssua comprèn els pobles de Llessui amb la Torre, cap de la vall i el de més altitud 1 407 m, i de Saurí amb el despoblat de Menauri, que formen el terme de Llessui, els d’Altron, el de menys altitud 955 m, Sorre i Bernui, que formen el…
Nemea
Vall
Vall de l’Argòlida, Grècia, entre Fliunt i Cleones, on hi havia el santuari de Zeus, prop del qual se celebraven els jocs nemeus
.
D’aquest santuari resten algunes ruïnes la font Adrastea, l’estadi i, al centre, el temple de Zeus s IV-III aC, d’estil dòric i perípter
Tempe
Vall
Vall en forma d’estret situada al NE de Tessàlia, Grècia septentrional, entre el mont Olimp i l’Óssa, a través de la qual el riu Peneu s’obre pas vers la mar.
Té uns 8 km de llargària i, per la seva bellesa, pintoresca i suggestiva, ha estat celebrada per nombrosos escriptors antics i moderns Jacint Verdaguer la cantà en una de les balades que formen el Chor d’illes gregues de l' Atlàntida Lloc d’una gran importància per a les comunicacions de Macedònia i Grècia, fou sempre molt disputat Els grecs antics el relacionaren amb Delfos i sovint hi celebraren cultes en honor d’Apollo
Varimanha
Vall
Vall de la capçalera de la Noguera Pallaresa, en direcció S-N, estesa entre el tuc de Varimanha (2 620 m alt.), punt culminant del massís de Beret, i la Noguera.
A l’W, es comunica amb el pla de Beret a través del coll de Varimanha i amb Montgarri a través del portilló de Varimanha La vall és drenada pel barranc de Varimanha , afluent de la Noguera Pallaresa per la dreta, emissari dels estanys de Varimanha estany de Dalt, estany de Baix i estany Gran , el qual constitueix el límit entre la Vall d’Aran enclavament del municipi de Salardú i el Pallars Sobirà municipi de València d’Àneu, a la vall d’Àneu
Canalbona
Vall
Vall del massís de la pica d’Estats, capçalera de la vall d’Areste, a la vall Ferrera (Pallars Sobirà).
És dominada, al nord, pel pic de Canalbona 2 098 m alt, a l’est del qual s’obre el port de Canalbona , que comunica amb la vall occitana de Vic-de-Sòç
vall Ferrera
La vall Ferrera
© Fototeca.cat
Vall
Vall dels Pirineus axials afaiçonada per la Noguera de Vallferrera, una de les que integren la conca de la Noguera de Cardós, afluent, per l’esquerra, de la Noguera Pallaresa.
Ve a coincidir amb el municipi d' Alins Pallars Sobirà En relació amb aquestes valls més importants, la vall Ferrera és estreta i profundament encaixada, per l’esquifidesa de la llengua glacial que la sobreexcavà i que només hi construí dues petites cubetes, les d’Àneu i d’Alins, en 22 km de longitud i més de 1800 m de desnivell, del port de Baiau 2879 m alt al poble d’Alins 990 m Més estreta és encara la seva vall afluent més important, la vall de Tor , sense ni una cubeta glacial La capçalera de la vall Ferrera estricta és constituïda per un seguit de comes, producte de l’erosió de les…