Resultats de la cerca
Es mostren 18 resultats
Sant Muç
Santuari de Sant Muç a Rubí (Vallès Occidental)
© Fototeca.cat
Santuari
Santuari del municipi de Rubí (Vallès Occidental), al N de la vila, en una vall tributària, per la dreta, a la riera de Rubí.
Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…
Sant Jordi del Puig
Santuari
Santuari del municipi del Puig de Santa Maria (Horta del Nord), vora l’antic camí de València, erigit al s XVI per tal de commemorar el lloc on s’esdevingué la batalla del Puig, la qual fou favorable a Jaume I, segons la llegenda, gràcies a la intervenció de sant Jordi.
Arruïnat al s XIX, des que deixà de celebrar-se la processó oficial de la ciutat de València el santuari constitueix un enclavament del municipi valencià dins el del Puig, fou reedificat el 1926 És de planta quadrada, amb una gran cúpula de teules blaves A l’interior es conserven tres retaules de ceràmica
Sant Domènec
Santuari
Santuari del municipi de Vallibona (Ports), a l’est del poble, a l’esquerra del riu Cérvol.
Conserva un retaule del s XV A l’altra banda del riu s’estén el bosc de Sant Domènec
Sant Cristòfol de Saranyana
Santuari
Santuari del municipi de la Todolella (Ports), dins l’antic terme de Saranyana, a 1104 m alt., al cim de la serra de Saranyana, prop del límit amb el terme de Forcall.
Santa Bàrbara
Santuari
Santuari del municipi de Montcada de l’Horta (Horta del Nord), construït el 1701 al lloc d’un d’anterior dedicat a Sant Ponç.
És un dels més importants de l’Horta
el Salvador de Godella
Santuari
Santuari del municipi de Godella (Horta del Nord), pròxim al nucli urbà, construït el 1720 (i restaurat posteriorment) en substitució d’un altre d’existent ja al s XVI (dedicat a la Purificació).
la Salut
Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…
les Arenes
Les Arenes
JoMV (CC BY 4.0)
Santuari
Santuari situat dins l’antic terme de Sant Feliu del Racó, del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt.
És esmentat ja al segle X la construcció de l’església és romànica La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica A l’altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s’ha anat formant un agrupament de cases de repòs
Gràcia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Gràcia) del municipi de Cinctorres (Ports), situat al nord-oest de la vila.
el Miracle
Santuari
Santuari del municipi d’Alboraia (Horta del Nord), situat a la dreta de la desembocadura del barranc de Carraixet a la mar.
La tradició hi situa el dit Miracle dels Peixets, abans del 1348, quan uns peixos tragueren de l’aigua del barranc unes hòsties que l’hi havien caigut al rector del poble quan anava a viaticar un malalt a Almàssera, lloc que, com a resultat, obtingué el 1352 vicaria pròpia