Resultats de la cerca

El santuari existia ja el 1326 i fou ampliat amb una hostatgeria al s XVII S'hi venera una antiga imatge gòtica d’alabastre de Santa Magdalena

L’església, esmentada ja al s XIV, fou refeta a la fi del s XVIII Dóna nom a la serra de Collbàs , que limita pel nord la vall de la riera de Carme

La riera del Catllar és afluent de capçalera del Ter, encaixada a la coma del Catllar El front principal és format per la serra del Catllar i la roca Pastuira 2 349 m alt, partió d’aigües amb la capçalera del Freser els contraforts septentrionals, molt encinglerats, l’aïllen de la vall de Carlat, i els meridionals, de la de Tregurà

Havia estat consagrat el 1040 per l’abat de Ripoll, que havia rebut el lloc del comte de Cerdanya És situat al terme de Ripoll fins el 1970, de la Parròquia de Ripoll, al cim de la serra del Catllar , prolongació oriental de la serra de Matamala 1 112 m alt, al baix Ripollès, la qual s’estén des de la riera de Vilardell, a l’oest, fins al Ter, damunt Ripoll, a l’est, al qual desemboquen les aigües del vessant meridional, directament o per la vall de les Llosses, que la limita al sud les aigües del vessant septentrional desguassen al Freser

Edifici auster i rectangular, de molt valor espiritual per a la contrada Conserva una imatge de marbre d’uns 30 cm, de l’inici del segle XVII

Les valls de Núria són esmentades ja el 1087, any en què Guillem de Cerdanya autoritzà el monestir de Ripoll a pasturar-hi el bestiar El santuari té l’origen en la marededéu trobada  a les Valls de Núria, i està relacionada amb Sant Gil, el qual té també llocs de devoció i de culte a l’indret El 1162 hi havia un hospital, per a refugi de vianants i pastors, amb la capella, dedicada a Santa Maria Als segles XIII i XIV un prevere i un o més donats tenien cura de l’hospital i de la capella s’hi havia fundat una confraria que rebé indulgències papals el 1162…

Existia ja el 1329 la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat És lloc de molta devoció comarcana

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià féu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 féu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la féu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com…

L’edifici fou edificat vers el 1400 aprofitant la roca, al mig de l’escala que ateny el pla de Sant Pere i l’església de Sant Pere de Mogrony El santuari, reconstruït en 1650-52, conté una imatge romànica bruna, que fou refeta en una bona part després d’un incendi casual de la capella el 1892   Sota el santuari hi ha una font, dita de la Mare de Déu de la Llet , amb una petita capella s XVII on hi ha gravada la llegenda del trobament de la Mare de Déu que hi havia al santuari en època de Carlemany la pietat popular convertí la imatge de la font en…

És situat als vessants meridionals de la serra del Catllar, al veïnat dels Brucs Havia estat anomenat del Prat sembla que el feu bastir la mestressa del mas de Puiggrau, cognomenada Prat Esmentat al segle XVII, fou ampliat al XVIII i al XIX, destruït el 1936 i reedificat el 1947 Fins el 1970 pertanyia a l'antic terme de la Parròquia de Ripoll Era conegut pel Remei de Dalt, en oposició al Remei de Baix , santuari bastit prop de la carretera de les Llosses, actualment arruïnat