Resultats de la cerca

Existia ja el 1329 la llegenda diu que la imatge fou trobada per un bou i un pastor de can Bossanya El santuari estigué a càrrec dels jerònims de la Murtra de Badalona, entre el 1510 i el 1835 La seva església es reedificà el 1656 i s’amplià amb un cambril el 1777 Té una hostatgeria i casa d’ermitans al costat És lloc de molta devoció comarcana

Es deia primitivament Santa Maria de Montbui i es coneix també per la Tossa de Montbui, nom popular del castell El bisbe de Vic Fruià feu edificar l’església, que romangué inacabada per una forta secada que el 990 feu despoblar la contrada Vers el 1034 el levita Guillem d’Oló o de Mediona la feu acabar, i la consagrà el bisbe Oliba el 1035 És un sòlid edifici preromànic, de tres naus, acabat amb una capçalera de tres absis el 1035 Fou parròquia activa fins el 1614, que la parroquialitat es traslladà al poble de Santa Margarida de Montbui, a la plana, i la de Santa Maria restà com a filial…

Bastit al segle XII, és un notable exemplar romànic prop del Mas Sala actualment dit Can Cansalada , d’una nau i absis semicircular i un airós campanar d’espadanya al mur de ponent La façana de migdia té una portalada amb arquivoltes enriquides per un fris en ziga-zaga han desaparegut els capitells Adossada a ponent, hi ha l’antiga casa de l’ermità amb la data del 1704 L’interior és arrebossat, i la imatge, moderna, n'imita una del segle XVII La capella fou regida per ermitans fins el 1832 Una creu monumental recorda el gran aplec comarcal del 1910

Correspon al primer nucli de població, esmentat ja el 1066, quan Ramon Berenguer I el concedí, amb la condició d’aixecar-hi un castell, a Ramon de Transunyer Inicialment el lloc fou anomenat Puigperdiguers El castell, que passà a la jurisdicció del monestir de Santes Creus el 1173, fou destruït gairebé del tot durant les primeres guerres carlines del segle XIX al segle XVI encara era habitat El 1255 l’abat concedí carta de població per a edificar un nou nucli a la plana, que substituí el primer La primitiva església del castell parròquia fins el 1571 restà com a lloc de devoció…

Les restes És un edifici de planta de creu llatina amb una sola nau, transsepte i capçalera carrada, bastit entre els segles XII i XIII La nau es divideix en quatre trams, mentre que el transsepte en té tres, tots ells delimitats per columnes adossades La porta d’entrada, avui desapareguda, se situava al mur nord de la nau Cal suposar, per les restes conservades, que en tot el temple s’hi obrien dotze finestres de doble esqueixada Segons revela la documentació antiga, la coberta de l’absis, del transsepte i de la nau era de dues aigües, i al creuer s’alçava un cimbori octagonal sostingut…

Fou destruït el 1644, durant la guerra dels Segadors

L’església, esmentada ja al s XIV, fou refeta a la fi del s XVIII Dóna nom a la serra de Collbàs , que limita pel nord la vall de la riera de Carme

El prevere tarragoní Pere Mir en patrocinà la construcció en honor d’una imatge que adquirí a Itàlia en el curs d’una visita a l’arquebisbe de Tarragona Girolamo Doria 1533-58, que no residí mai a la diòcesi El santuari donà nom a una partida del terme anomenada fins aleshores les Morisques El 1740 els propietaris la cediren a la mitra sota la prelatura de Pere de Copons, i el 1780 l’arquebisbe Joaquín Santiyán féu ampliar la capella i hi féu bastir una casa d’esbarjo a prop Casa i santuari foren derruïts el 1823 per l’exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís La imatge, perduda, reaparegué…