Resultats de la cerca
Es mostren 40 resultats
la Salut
![](/sites/default/files/media/FOTO/Fototeca_100368.jpg)
Santuari de la Mare de Déu de la Salut, a la serra de Sant Iscle de Sabadell
© Fototeca.cat - M. Catalán
Santuari
Santuari situat al NE de la ciutat de Sabadell (Vallès Occidental), en lloc dominant, prop del nucli urbà, i que ha donat nom al barri del Poblenou de la Salut
, edificat sota seu.
Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des…
el Qüeso
Santuari
Santuari (la Mare de Déu del Qüeso) del municipi de la Pobla de Roda (Ribagorça), dins l’antic terme de Merli, al sud del poble d’Esdolomada.
la Gansa
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Gansa) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), a 2 km de la vila, al S.
Buràs
Santuari
Santuari ( La Mare de Déu de Buràs
) del municipi de Montanui (Alta Ribagorça), prop de Casterner de Noals.
Bonrepòs
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Bonrepos_Gavet.jpg)
Santa Maria de Bonrepòs
Ramon Oromí @sobreelterreny (CC BY-NC-ND 2.0)
Santuari
Antic priorat premonstratenc (Santa Maria de Bonrepòs) depenent de Bellpuig de les Avellanes i santuari marià (on és venerada la imatge de la Mare de Déu de Bonrepòs, del segle XIII), al municipi de Gavet de la Conca (Pallars Jussà).
Dins el municipi de Gavet de la Conca Pallars Jussà, és situat al vessant septentrional de la serra de Bonrepòs , contrafort del Montsec i continuació de la serra de Comiols El 1205 fou donat a Bellpuig, que encomanà a tres canonges i a algunes monges o donades la cura del santuari i de l’hospital annex El 1224 fou assignat com a dotació de l’hospital premonstratenc de Sant Nicolau de Fondarella, al qual probablement passà la comunitat El títol de prior de Bonrepòs fou dut fins al segle XVIII per un canonge de Bellpuig L’antic monestir es convertí en una gran masia al centre de la quadra de…
les Ares
Santuari
Santuari de la Mare de Déu de les Ares situat a 1 775 m d’altitud al vessant nord-est del Turbó a la capçalera del riu de Gavàs, dins el terme municipal de les Paüls (Ribagorça).
Damunt el santuari es troba el port de les Ares 1 896 m alt, per on passa el camí que comunica l’alta vall de l’Isàvena les Paüls amb la Baixa Ribagorça Vallabriga, les Viles de Turbó i és el punt d’unió del Turbó amb la serra de les Ares , que s’estén fins a l’Isàvena i forma la paret occidental del congost de Gavarret
les Arenes
![](/sites/default/files/2021-03/les-Arenes.png)
Les Arenes
JoMV (CC BY 4.0)
Santuari
Santuari situat dins l’antic terme de Sant Feliu del Racó, del municipi de Castellar del Vallès (Vallès Occidental), a la dreta del Ripoll, sota Sant Llorenç del Munt.
És esmentat ja al segle X la construcció de l’església és romànica La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica A l’altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s’ha anat formant un agrupament de cases de repòs
Arbull
Santuari
Antic terme i santuari de la Mare de Déu d’Arbull
, situat al vessant occidental de la serra de Montllobar, a la conca de la Noguera Ribagorçana, dins el municipi de Tremp (Pallars Jussà); pertany a la parròquia de Puigverd de Talarn.
Era de la jurisdicció de la comanda de Susterris
la Guàrdia
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de la Guàrdia) de la parròquia de Rocafort de Llitera al municipi de Sant Esteve de Llitera.
Goient
Santuari
Santuari (la Mare de Déu de Goient) del municipi de Saünc (Ribagorça), en un vessant damunt l’Éssera, al NE del poble.
Erigit al s XI, fou reformat al XVII Al s XX esdevingué residència d’estiu dels jesuïtes