Resultats de la cerca

El lloc és esmentat ja el 986 el llinatge de Togores, des del 1159 La casa i santuari de Togores es troben a la dreta del riu la capella, dedicada a santa Maria i a sant Abdó i sant Senén, és esmentada ja el 1323 Fou residència, durant un quant temps, al començament del s XV, de donades en aquells anys la jurisdicció de la quadra pertanyia al monestir de Sant Llorenç del Munt

És un centre de peregrinatges ferrerians i d’aplecs comarcals Vicent Ferrer visità el lloc, i diu la tradició que hi feu brollar aigua de la font un any de gran secada La séquia de Sant Vicent condueix l’aigua per al regatge des d’aquest indret a una extensa partida dels termes de Llíria i Benissanó

Fou construït el 1307, però l’actual edifici és, en gran part, del s XVIII Davant la façana hi ha un porxo Els aplecs foren sempre molt concorreguts, però la popularitat de la devoció fou obra de la colla dels Xatos de Sant Muç , originàriament del Raval de Barcelona, que organitzaren des de la primera meitat del s XIX desfilades per la ciutat amb bandera duta a cavall i banda de música, i que es dirigien pel portal de Sant Antoni a la font del Roure de Vallcarca, on se'ls unien els veïns dels pobles del pla de Barcelona, amb els quals anaven, fent nit a Sant Cugat del Vallès, fins al…

El primer beateri femení fou fundat pel rei Jaume II entorn del 1310 Les beates habitaven en petites celles individuals i es dedicaven a treballs manuals i a l’ensenyament de noies El rei Martí el protegí i el 1406 fixà en quinze el nombre de beates Aquestes no feien vots especials i només tenien clausura de nits Els francesos 1811 i més tard el carlí Cabrera 1836 es refugiaren a Sant Miquel El lloc, que havia estat fortificat, fou en part demolit i reedificat també en part a la fi del segle XIX En l’exclaustració del 1835, les beates en foren foragitades però, atès el seu…

Existia ja el 1046 i els monjos de Sant Cugat la dotaren el 1084 Era una de les cinc parròquies del terme del monestir de Sant Cugat, refosa al segle XV amb la de SantPere d’Octavià Els documents antics l’anomenen Sant Emeteri , catalanitzat en Medir Els monjos en tingueren cura fins el 1446 i fou restaurat en altres ocasions La llegenda creada sobre sant Medir feu popularitzar el seu culte, que es manté viu amb l’aplec del 3 de març, iniciat pel poble de Sant Cugat, on hi havia des del 1804 una…

Existia ja al segle XVII

Sembla que correspon al primitiu poblat ibèric d'Arraona La devoció a la Mare de Déu de la Salut ha reemplaçat l’antiga dedicació a sant Iscle i santa Victòria, que era la de la capella que hi existia des del s XIII, conservada encara sense culte, al costat de l’hostal S'hi construí un llatzeret al s XVI Segons la tradició, hom hauria trobat una imatge de santa Maria a la font de la Salut, que vessa a la riera de Canyameres, la qual hauria estat traslladada a un altar lateral de la capella de Sant Iscle La seva devoció és constatada des del 1652 i tenia administradors propis des del 1696 El…

La primera pedra de l’ermita es colocà al maig del 1644, i fou beneïda al desembre de 1651 L’església actual és un edifici de finals del segle XVIII d’una sola nau amb capelles laterals i una façana classicista El 1850 s’hi establí una comunitat de terciàries caputxines, la qual, expulsada el 1855, s’hi installà de nou el 1881 i reconvertí el santuari en casa matriu de l’orde les monges foren expulsades novament el 1931 Abandonat durant la guerra civil, el santuari fou restaurat els anys 1946-61 A finals del segle XX, s’iniciaren noves obres de millora i rehabilitacions que permeteren la…

És esmentat ja al segle X la construcció de l’església és romànica La imatge de la Mare de Déu de les Arenes és còpia de la que fou destruïda el 1936, igualment romànica A l’altra banda del riu, al voltant de can Barceló, s’ha anat formant un agrupament de cases de repòs