Resultats de la cerca

El mascle té el pili, el clatell i els costats del cap de color gris blavenc, les parts superiors tacades de negre i la cua d’un color gris blavenc, amb una estreta franja blanca a l’extrem i una de negra i més ampla al damunt La femella té les taques de les parts superiors de color bru negrenc, formant franges, i la cua de color vermell grisenc amb franges negres estretes, llevat la de l’extrem, que és ampla S'alimenta d’insectes grossos, moixons i petits mamífers Habita a gairebé tot Euràsia i Àfrica És comú als Països Catalans

Presenta les parts superiors negrenques amb taques i llistes falbes o d’un blanc groguenc, el pit negre amb ratlles blanques i el coll també negre amb una franja ampla de color castany És gregari i s’alimenta d’insectes, gra i brots tendres Nia a terra, i la posta és de 6 a 12 ous Habita a Xipre i a l’Àsia Menor

El mascle, a l’estiu, presenta les parts superiors de color bru marcadament tacades de groc, les cobertores alars castanyes, el pili gris, la cara d’un groc ataronjat, la barbeta i la gola negres i una ampla franja pectoral castanya la femella presenta les parts superiors groguenques llistades de negre i gris cendrós, i la gola i les parts inferiors blanques amb dues o tres franges pectorals negres És gregari i nia a terra Habita al nord d’Àfrica, a l’Orient Pròxim i Mitjà i a la meitat meridional de la península Ibèrica

Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans

Les parts superiors del cos són grises el cap i el coll, blancs, amb una ampla banda que va des de l’ull fins a un gran plomall negre El bec, gran, és groguenc i ensiforme, i és utilitzat com a òrgan de defensa de l’animal, que el llança com un dardell contra l’enemic, i com a òrgan d’atac per agafar les preses peixos, granotes, cucs, etc Viu als prats inundats, als rius, als llacs i a les costes roman dret, immòbil, llargues estones dins l’aigua o molt a prop o dalt d’un arbre, amb el coll dret o enfonsat entre les espatlles El seu vol és potent, amb un batre d’ales lent i…

Presenta les parts superiors de color negre pissarrenc les galtes i una franja ampla i vertical a sota de cada ull són negres, i la gola i les parts laterals del coll són blanques tenen el pit i els flancs de color blanc rogenc, amb ratlles verticals negrenques, i el ventre i les parts més inferiors són d’un marró rogenc molt viu El bec és blavenc, amb la punta més fosca, i la cera, el cercle orbitari i les potes són d’un groc viu S'alimenta d’espiadimonis, coleòpters grossos, ortòpters, lepidòpters, orenetes i falcillots, i fins i tot de petits mamífers Fa la posta en nius…

La punta de Xarraca 72 m alt tanca per l’W la cala

Tenen colors bruns, amb pintes blanques, variables segons les espècies Són predadors i cacen petits mamífers, rèptils i insectes, però no ocells Nien als cingles, als boscs o a la plana Sovint se'ls pot veure posats en una branca, immòbils, i amb el coll arronsat Totes les espècies són bastant similars A les àrees obertes de les terres catalanes és freqüent l' aligot comú Buteo buteo d’uns 55 cm de llarg, que es troba per tot Europa i emigra a Àfrica per hivernar L' aligot calçat Buteo lagopus , molt semblant a l’anterior, és propi del N d’Europa i fa migracions fins a l’E de la…

Les parts inferiors són de color blanc al mentó, gris blau a la gola i al coll, gris negre cap al ventre i blanc a les ales i a les plomes de sota la cua el bec i les potes són d’un vermell carminat Habita a les tres quartes parts inferiors de la península Ibèrica i en alguns indrets d’Europa la Camarga, llacs suïssos, etc, i és comú al Principat i el País Valencià