Resultats de la cerca
Es mostren 204 resultats
pas dels Terradets
Congost
Congost per on la Noguera Pallaresa s’obre pas a través del Montsec, entre la conca de Tremp (municipis de Castell de Mur i de Llimiana, al Pallars Jussà) i la vall d’Àger (municipis de Camarasa i d’Àger, a la Noguera).
Fou aprofitat el 1935 per a construir el pantà de Terradets
Son Sant Joan
Raval
Raval d’Alaró (Mallorca ), al S de la vila.
La possessió de son Sant Joan era una antiga cavalleria pertanyent als Santjoan
la Serreta
Raval
Raval del municipi de Seva (Osona), a l’W del poble, prop de la carretera a l’estació de Balenyà.
Es formà a la fi del s XVIII
el Serrat de Calldetenes
Raval
Raval situat al S del poble de Calldetenes, que pertany en part al municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).
Es formà a partir del començament del s XIX
raval de Sant Mateu
Raval
Raval d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), entre l’església parroquial i el castell de Picalquers, en gran part desfet per l’autopista de Barcelona a Martorell.
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat…
raval de Sant Feliu
Raval
Raval del municipi d’Oristà (Lluçanès), a llevant del poble de Sant Feliu Sasserra.