Resultats de la cerca
Es mostren 25 resultats
les Salines de la Ràpita
Caseria
Caseria del municipi de Sant Carles de la Ràpita (Montsià), formada al voltant de les salines de la Ràpita, situades a la barra deltaica de la punta de la Banya, que tanca el port dels Alfacs.
Les antigues salines de Tortosa, explotades ja al s XII pels àrabs, ho continuaren essent després de la conquesta cristiana Una novena part era per al rei i estigueren vinculades a la família Oliver Exportaven sal a Nàpols i tota la Mediterrània Abandonat el primer nucli les Salines Velles, foren ocupades prop de 400 ha noves les Salines Noves, de les quals hom extreu anualment unes 25 000 t, exportades en part al nord d’Europa
els Panissos
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Amposta (Montsià), al delta de l’Ebre, al SE de la ciutat.
l’Oriola
Caseria
Caseria del municipi d’Amposta (Montsià), de poblament disseminat, vora l’antic canal de navegació d’Amposta a la Ràpita, al S de la ciutat.
els Muntells

Els arrossals formen gairebé un monocultiu a la zona deltaica (els Muntells, Montsià)
© Fototeca.cat
Caseria
Caseria del municipi de Sant Jaume d’Enveja (Montsià), situada al delta, al sector de la dreta del riu, al SE de Sant Jaume d’Enveja, al límit amb Amposta.
Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
els Sants Metges
Caseria
Santuari
Caseria i santuari del municipi de l'Espunyola (Berguedà), situat als vessants de la serra de Capolat, al S del puig de Malla.
És dedicat a sant Cosme i sant Damià, molt venerats a la comarca des del segle XVI
Taulada
Caseria
Partida
Partida i caseria del municipi d’Amposta (Montsià), al delta de l’Ebre, al S de la de Carlet, al límit amb el terme de Tortosa (Baix Ebre).
Bellús
Caseria
Caseria del municipi d’Avià (Berguedà), entre el Llobregat i la riera de Bellús
, que neix sota els cingles de Coforb i desemboca al Llobregat per la dreta, prop de l’Ametlla de Casserres.
Llinars de l’Aiguadora
Caseria
Caseria i cap del municipi de Castellar del Riu (Berguedà), situat al vessant esquerre de l’aigua d’Ora (dita, en el seu curs alt, també aigua de Llinars), al sector sud-occidental del terme.
És centrat per la parròquia de Sant Iscle i Santa Victòria 983 m alt al seu terme hi ha la parròquia de Santa Coloma de Can Cabra i el santuari de la Mare de Déu de la Mata Formava municipi independent a mitjan segle XIX