Resultats de la cerca
Es mostren 23 resultats
Sant Miquel
Caseria
Antiga caseria del municipi de Conca de Dalt (Pallars Jussà), al voltant de l’església de Sant Miquel.
Situada vora la Noguera Pallaresa, fou inundada pel pantà de Sant Antoni vers el 1918 Fins el 1969 pertanyia al poble d’Aramunt L’hivern del 1945, en una gran davallada del nivell de les aigües del pantà, es descobriren abundants enterraments al voltant d’un edifici de naturalesa indeterminada Es trobaren dos tipus diferents de sepultures, unes de constituïdes per una excavació rectangular revestida lateralment per pedres treballades rectangulars, alguna de pavimentada amb lloses tosques del país i d’altres amb morter de calç, i les altres, de més pobres, formades per lloses i teules, molt…
Can Cerdà
Caseria
Caseria del municipi de Cerdanyola del Vallès, vora el torrent de Valldaura, al vessant septentrional de la serra de Collserola, al voltant de l’antiga masia de can Cerdà del Bosc, la qual, al segle XII, formava part del clos del palau reial de Valldaura; en aquest indret hi hagué la primitiva església parroquial de Cerdanyola, dedicada a Santa Maria.
Al voltant es creà el barri de Can Cerdà
Sant Martí Vell
Caseria
Caseria del municipi de Santa Pau (Garrotxa), als vessants meridionals de la serra de Sant Julià del Mont, centrada per l’antiga parròquia de Sant Martí (des del segle XIV sufragània de la de Santa Pau), petit edifici d’origen preromànic, amb campanar de torre quadrat, on es venera una imatge de pedra, gòtica, de la Mare de Déu del Roser.
Al seu voltant hi ha una sèrie de sepultures antropomorfes excavades a la roca
l’Empalme
Caseria
Caseria del municipi de Maçanet de la Selva, al límit amb el de Maçanes.
Format al voltant de l’estació de ferrocaril dita actualment de Maçant-Maçanes pupularment, l’Empalme , entroncament ferroviari de les línies de Barcelona-Portbou per Granollers i per Mataró, que forma el límit septentrional del “vuit català”
Orito
Caseria
Caseria del municipi de Montfort (Vinalopó Mitjà), situat uns 3 km a l’E de la vila, al peu del vessant occidental de la muntanya de Sant Pasqual.
Al santuari d’Orito es venerada la Mare de Déu d’Orito , que la tradició diu que fou trobada el 1532 el 17 de maig s’hi celebra un important romiatge al seu costat fou bastit 1558 un convent de franciscans alcantarins, on residí 1565-73 sant Pasqual Bailón desamortitzat el 1835, s’hi establiren el 1898 els caputxins Els banys d’Orito foren bastits al voltant de les deus d’aigües clorurades ferruginoses i arsenicals properes al convent
Calabarra
Caseria
Caseria del municipi de Torís (Ribera Alta), a l’extrem occidental del terme, al voltant de la gran masia de Calabarra
.
Binicalaf
Caseria
Caseria del municipi de Maó (Menorca), format al voltant de la possessió de Binicalaf Vell
, a la parròquia de Sant Climent.
Prop seu hi ha tres talaiots
la Casa Consistorial
Caseria
Caseria del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça) formada al voltant d’un antic ajuntament, el qual li ha deixat el nom.
Sant Vicent
Caseria
Caseria i centre turístic del municipi de Pollença (Mallorca), al N del terme, vora la profunda cala de Sant Vicent, oberta a la costa septentrional de l’illa, entre els promontoris de la punta de les Coves Blanques (extrem de la serra de Sant Vicent, que culmina a 480 m alt.), i el morro de Bóquer (format per la serra del Cavall Bernat), a ponent de la península de Formentor.
És la continuació dins la mar de la vall de Sant Vicent , que procedeix de Pollença El nucli turístic és establert al voltant de les tres petites cales cala de les Barques, cala Clara i cala Molins, les dues darreres separades pel promontori de la Torre o punta dels Ferrers que formen la colàrsega de la cala Fins a mitjan segle XX hi havia un petit nucli de pescadors, visitat i pintat per diversos artistes entre els quals Anglada i Camarasa, Cittadini i Montenegro, que s’hi installaren, Bagaria, Rusiñol, Sorolla, Llorenç Cerdà a partir del 1950 esdevingué un important centre turístic el 1970…
Santa Margarida
Caseria
Caseria del municipi de Sant Esteve de Palautordera (Vallès Oriental), al voltant de l’església de Santa Margarida, construïda el 1739, al N del poble.