Resultats de la cerca

Els teixits poden ésser rentats bé formant com una corda rentatge en corda , en barques de torniquet, clapons, etc, bé completament desplegats i plans rentatge a l’ample , si el gènere és propens a marcar les arrugues, en jigger o en màquines de rentar de tines Gairebé tots els procediments de rentatge són basats en el principi de contracorrent, segons el qual el gènere i el líquid avancen en sentits oposats

Per a la tintura hom pot emprar aparells en els quals el material resta immòbil i el líquid circula a través d’ell impulsat per una bomba Poden ésser oberts, a pressió ambient, per a temperatures fins a 100°C, o bé tancats, per a tenyir a pressió a altes temperatures, per sobre dels 100°C, que permeten d’escurçar els temps de tintura i d’aprofitar millor els colorants Hom tenyeix en aquests aparells, i en el suport adequat en cada cas, fibra en floca, cintes de manuar o de pentinadora, filats en madeixes, bobines o plegadors d’ordit i teixits enrotllats Hom pot emprar altres màquines en què…

Consta essencialment d’una tina per al bany amb cilindrets de guia i eixampladors del teixit i de dos corrons, on hom enrotlla el teixit, que fa diverses passades pel bany Els jiggers moderns fan la inversió del teixit automàticament, tenen comptador de passades, dispositius allisadors i escorredor, i poden ésser tancats, per a evitar pèrdues calorífiques El mecanisme, sovint diferencial, desplaça a una velocitat lineal constant el teixit i el sotmet a una tensió regulable

En aquest cas hom l’anomena també desencolament o desaprest Totes aquestes substàncies dificulten el blanqueig, la tintura i l’estampació, i cal eliminar-les El procediment és essencialment una cocció en solucions aquoses En el cas del cotó o de fibres semblants, hom empra solucions de carbonat sòdic o de sosa càustica amb unes altres substàncies auxiliars, generalment en autoclaus de pressió i a temperatures superiors a 100°C El descruatge per mitjà de calç ha caigut en desús Els raions reben tractaments més suaus Quan hom desitja simplement d’eliminar aprests a base de midons, dextrines,…

Consta, fonamentalment, d’una taula la taula d’encolers amb un gran nombre de forats per on passen els encolers i sobre la qual descansen els ganxos , a cadascun dels quals va fermat un encoler De cada encoler poden penjar tantes arcades com vegades sigui repetit el dibuix a l’amplada del teixit, les quals es distribueixen tot a l’ample del teixit per mitjà de la taula d’arcades Cada arcada porta un malló , per on passa un fil d’ordit i, al capdavall, un pes de plom Cada ganxo passa per l’ull d’una agulla horitzontal que una petita molla cuquet manté en una posició en la qual…

És situada en un extrem del poble, al vessant oriental del puig Va ser església parroquial fins a finals del segle XVII, quan va quedar com a capella del cementiri fins la construcció d’una de nova als anys cinquanta del segle XX Sant Joan in Bedenga apareix en una butlla del papa Silvestre II, del 1002, que confirma la seva possessió a la seu de Girona L’església presenta dues etapes constructives, la més antiga de les quals correspondria a una església preromànica de planta basilical amb tres naus i transsepte Al segle XI va ser reformada amb la construcció d’una nova capçalera, en…

Hom anomena tela a dues cares el teixit compost de dos ordits i una trama tela a dues cares per ordit o d’un ordit i dues trames tela a dues cares per trama Un dels ordits o trames produeix efectes de color o de lligat en una de les cares de la tela, mentre que l’altre ordit o trama, els produeix a l’altra cara Ambdues cares, doncs, poden ésser diferents Hom dóna el nom de tela de batan a la napa La tela de sedàs és el teixit utilitzat en sedassos de molineria, per a fer els motlles d’estampació a la lionesa, etc Pot ésser metàllica amb fils de bronze o coure, de seda natural, amb lligat…

Generalment el lligat es repeteix regularment al llarg i a l’ample del teixit, i el nombre de fils o passades és anomenat curs d’ordit o de trama Els lligats són representats sobre una quadrícula, en la qual hom considera que cada columna vertical de quadrets és un fil d’ordit i cada renglera horitzontal és una passada Un signe qualsevol en un dels quadrets significa que el fil d’ordit passa per damunt de la passada de trama pren , mentre que els quadrets en blanc signifiquen que el fil d’ordit passa per sota de la passada deixa El lligat té un escalonat o salt per ordit i un…