Resultats de la cerca

Bastida per Constantí, fou destruïda per un incendi, arran d’una revolta suscitada per l’exili de Joan Crisòstom Reconstruïda per Teodosi II 415 i novament devastada per un incendi 532, hom n’ha retrobat vestigis Pocs dies després, Justinià emprengué la construcció d’un nou temple que, inaugurat el 537, és, pràcticament hom hi afegí contraforts a l’exterior, l’edifici actual Sota la guia dels arquitectes Antemi de Tralles i Isidor de Milet, hi treballaren uns 10000 obrers i hom anà a cercar materials a totes les terres de l’imperi, presos sovint a antics temples pagans La cúpula hagué d’ésser…

L’antiga Bizanci fou evangelitzada molt aviat, bé que l’atribució tradicional a l’apòstol sant Andreu sigui llegendària segle VI Quan, el 330, es convertí en capital de l’Imperi i rebé el nom de l’emperador Constantí, el seu bisbe fou sostret a la jurisdicció del metropolità d’Heraclea de Tràcia, del qual depenia El concili I de Constantinoble 381 li reconegué cànon 3 el primer lloc després de la seu romana, en tant que “nova Roma” El concili de Calcedònia 451 li atribuí cànon 28 la jurisdicció damunt Tràcia, Àsia i el Pont i li reconegué també cànons 9 i 17 el dret d’última apellació Al…

Inclosa l’any 1877 en la parròquia de Sant Feliuet de Terrassola És una de les millors rotondes romàniques de Catalunya, erigida al final del segle XI o al començament del XII És adossada al Mas Vilanova i fou restaurada per J Puig i Cadafalch el 1933

Una pista forestal, que va a Montjoia i a Moià des del trencall del Mas la Granoia, permet d’accedir-hi L’església existia el 939, quan fou unida temporalment a Moià, però era parròquia independent ja el 1063 El 1110 fou renovat i consagrat el nou edifici, dit també SantPere de Vilalta  L’edifici actual fou construït el 1763, aprofitant part dels antics murs romànics i la torre campanar, que és bàsicament una edificació de la fi de l’època romànica L’església ha estat transformada diferents vegades Forma un petit barri amb la rectoria i el Can Nespler Formà una…

L’església, documentada el 939, que fou sotmesa a Moià, fou reedificada en època romànica i totalment transformada al segle XVIII Es manté encara en peu en un pendent abocat a la vall de la seva riera, i fa conjunt amb la rectoria i el cementiri

Està situada en el barri de l’Església, actual cap del municipi La primitiva església fou renovada al segle XIII, ampliada el 1613 i la seva transformació es completà el 1774 segons la data del portal de migdia Tot i conservar murs del segle XIII, forma un conjunt de poc valor arquitectònic Li fa costat la rectoria i un edifici modern fet per a escola pública Prop seu hi ha l’edifici de l’ajuntament

Es un edifici refet al segle XVIII sobre un altre de romànic, construït prop la vila de Cavalls coneguda des del 965, resta abandonada El 1944 es va construir una nova església, d’estil neoromànic, prop de la colònia del Manganell o Jorba, la qual prengué les funcions de parròquia de l’anterior

Tot el sector NW del terme de Moià va formar segles enrere una jurisdicció pròpia que principalment estigué sotmesa al castell de Rodors Rossedores o Rosedorios els anys 929 i 931 Molt aviat aquest castell va passar al domini directe reial i va ésser regit pels castlans de Clarà Des del 1381 fou de la família Planella, que el continuà senyorejant fins al segle XVII En alliberar-se del domini dels Planella, va formar un terme autònom governat pel sotsveguer de Moianès, fins que entre el 1714 i el 1840 va formar amb Ferrerons i Sant Pere de Marfà una batllia pròpia dita de les Tres Quadres i…

La capella té l’absis romànic i fou en part renovada el 1870 pel notari Joaquim Otzet i Corominas, hereu del veí Mas Corominas, que és enterrat en la seva cripta Interior de l’església de Sant Andreu de Clarà Moià © CIC - Moià

Abans fou el centre religiós de la demarcació del castell de Castellet Existia ja el 939 sota la protecció de Moià, actuà com a independent entre els segles XI i XV i passà a sufragània de Granera segles XVII El 1670 tenia 5 masos És una església romànica segle XII, amb afegitons tardans, i ara sense culte Església de Sant Llogari de Castellet, Castellterçol © CIC -Moià