Resultats de la cerca

Té planta gairebé quadrada amb una columna central, de la qual arrenquen arcs de ferradura que sostenen la volta, una tribuna, als peus, i una capella adossada a la capçalera Bona part de la seva decoració pictòrica romànica es manté in situ i la resta es conserva al Museo del Prado de Madrid i als EUA

És de tipus basilical, amb tres naus, els arcs de les quals són de ferradura, i tres absis que, com el creuer —amb iconòstasi—, no es noten a l’exterior Té un pòrtic lateral format per dotze arcs de ferradura, amb columnes i capitells aprofitats d’altres edificis visigòtics, asturians, etc

Té l’originalitat de ser una de les poques esglésies de planta circular que hi ha a Catalunya A l’est és capçada per un absis semicircular i al costat oest s’obre una porta de mig punt Dues finestres de doble esqueixada illuminen l’interior cobert amb una cúpula circular, mentre que l’absis té una volta de quart d’esfera El diferent tipus d’aparell constructiu, de carreus més grossos, visible a la part superior de la rotonda es pot interpretar com una represa de l’obra o potser pertany a una etapa constructiva diferent Recentment se n’ha restaurat la coberta i l’absis Com a parallels podem…

Als seus orígens coneguts 938 i 982 era una parròquia independent dita SantPere de Vilallonga Al segle XIV perdé la independència i l’antic nom i passà a ésser sufragània d’Alpens Tenia dues famílies el 1686 És una església preromànica amb algunes reformes fetes els anys 1724 i 1837

De la fi del segle VII, és una de les obres més representatives de l’art visigòtic Té tres naus, creuer i absis rectangular És molt important la part escultòrica, amb capitells historiats Daniel a la fossa dels lleons, sacrifici d’Isaac, etc i decoració vegetal que recorda teixits bizantins i sassànides El 1930 fou traslladada al lloc on és actualment, en ésser cobert l’antic emplaçament per una presa

El lloc, juntament amb l’església, fou donat per dot a Guisla de Lluçà morta el 1026, muller del vescomte Bernat I de Conflent L’heretà el seu fill Ermengol, bisbe d’Urgell, i a la seva mort, els seus marmessors el revengueren a Sunifred II de Lluçà 1037 Els Lluçà cediren el mas i l’església al monestir de Lluçà i fou des d’aleshores cap d’una batllia seva L’església fou sufragània de Lluçà fins el 1878 Erigida en parròquia rural i refeta aleshores la seva església, es troba avui dia abandonada i sense culte, per manca de feligresos