Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Santa Cecília de Regord
Església
Església d’orígen romànic, actualment sense culte, i petit veïnat del municipi de Vallfogona de Ripollès (Ripollès), situada en un fondal a l’W de la vila, prop del mas Ragort.
És romànica segle XII, bé que allargada i modificada profundament el 1611
Sant Ponç d’Aulina

Sant Ponç d’Aulina
© Fototeca.cat
Església
Antic poble
Església i antic poble del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa), dins l’antic terme de Sant Salvador de Bianya, als vessants meridionals de la serra de Capsacosta, a la capçalera de la vall de Sant Ponç d’Aulina, un dels brancs que forma la vall de Bianya. És drenada per la riera de Sant Ponç i rep per l’esquerra la petita vall de Sant Salvador de Bianya i per la dreta conjuntament les rieres del Farró i de Santa Llúcia de Puigmal.
L’església és d’origen romànic, molt modificada havia estat possessió del monestir de Sant Joan de les Abadesses
Sant Miquel de la Cortada
Església
Església del municipi de Puig-reig (Berguedà), situada en lloc dominant, prop del mas de la Cortada, entre la riera de Merlès i el Llobregat, a l’altura de la colònia Vidal.
És una edificació romànica tardana segle XII o començament del XIII força modificada, que tingué funcions de sufragània els segles XVI i XVII
Sant Pere de Romaní
Església
Església del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un pujol prop de la població, al costat d’una torre militar de senyals.
Existia ja el 1001 i pertanyia a l’antiga parròquia de Santa Creu d’Olorda L’edificació es romànica segle XII, modificada i restaurada en moltes ocasions, la darrera el 1956
Sant Miquel de Montclar
Església
Església romànica, situada al peu de l’antic castell de Montclar, del municipi de Pontils (Conca de Barberà).
L’edificació actual segle XII es troba modificada en la seva coberta Sota la capella hi ha la Relliscada de Sant Miquel o solc de l’espadat, lligat a una antiga llegenda sobre el sant
Santa Maria de la Torre
Església
Església romànica del municipi de Clariana de Cardener (Solsonès), situada quasi al cim d’un petit puig (610 m alt.) coronat antigament per una torre de guaita, entre els masos del Soler i d’Astruc (per això és coneguda també per Santa Maria del Soler).
Una restauració feta el 1962 ha permès de consolidar i restaurar l’edificació del principi del segle XIII, molt modificada per reformes posteriors, i recuperar la imatge romànica de la titular, del mateix segle, fins aleshores arreglada per postissos que la desfiguraven
Sant Pere de Serraïma
Església
Antiga església parroquial i quadra (Serraïma) situada al NE del municipi de Sallent (Bages), al límit amb el d’Avinyó.
Existia ja el 1021, quan fou donada al monestir de Sant Benet de Bages Conserva sencer l’edifici romànic, del segle XI, amb la façana modificada Tenia nou masos al segle XIV, que es reduïren a dos el 1553 ara sols en té un
Sant Julià de Cabrera

Vista exterior de l’església romànica de Sant Julià de Cabrera
© C.I.C. - Moià
Església
Església parroquial que centra i dona nom al disseminat de Sant Julià de Cabrera, dins el municipi de l’Esquirol (Osona).
Situada en el Prat de Sant Julià, fou construïda vers el 1079 És un edifici romànic d’una nau amb transsepte i tres absis, que fou molt damnificat pel terratrèmol del 1427, que en feu caure la volta i un absidiol L’edificació fou modificada i restaurada el 1567
Sant Jaume de Queralt

Sant Jaume de Queralt
Àngela Llop (CC BY-SA 2.0)
Església
Antiga parròquia del municipi de Bellprat (Anoia), als peus de l’antic castell de Queralt.
És una església romànica segle XI, molt modificada i, restaurada en la dècada dels noranta Des del segle XVI la parroquialitat es traslladà a Bellprat, i Sant Jaume passà a sufragània seva amb terme propi tenia 7 masies l’any 1686 Perdé el caràcter de sufragània el 1878 i restà com a simple capella
Sant Pere d’Ardesa

Absis de Sant Pere d’Ardesa, Rubió (2023)
© Jaume Ferrández
Església
Església del municipi de Rubió (Anoia).
Fou centre d’una petita demarcació parroquial de l’antic castell d’Ardesa, fusionat amb el de Rubió, situat al S del municipi, al puig de Sant Miquel 734 m alt, veí de l’església Té un absis de mitjan segle XI, amb arcuacions llombardes i lesenes i un fris amb dent de serra A la fi del segle XII es completà la nau i es construí un portal nou al mur de migdia Fou consagrada el 1192, i fou sufragània de la parròquia de Rubió des del segle XV Al segle XVII fou de nou modificada Perdé la categoria parroquial a mitjan segle XIX, i no té culte des del 1936 Edifici abandonat i en ruïnes…