Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
Sant Jaume de Fenollet
Església
Església romànica (segle XI) propera al mas de Fenollet, al municipi de Sant Bartomeu del Grau (Osona), a ponent del poble.
És de tradició llombarda, amb culte, sencera i sense afegitons
Sant Joan de Sora
Església
Església (dita també Sant Joan del Noguer) i veïnat del municipi de Sora (Osona), situats a l’esquerra de la riera, aigua avall de Sora, prop de l’antic mas Noguer.
Existia ja el 1245 És una capella rectangular, sense absis, de tradició romànica s XIII No té culte des del 1936
les Injúries
Església
Santuari (la Mare de Déu de les Injúries) de la vila de Callosa d’en Sarrià (Marina Baixa), radicat a l’esglèsia de l’antic convent de caputxins de Sant Sebastià.
La imatge, segons la tradició, havia estat donada a la població per Jaume I i sofrí vexacions en una incursió musulmana És patrona de la vila
capella de les Grades
Església
Antiga església parroquial de Marcèvol
, al municipi d’Arboçols (Conflent), del segle XI.
El retaule major, que presideix la imatge de la Mare de Déu de les Grades , obra de Jaume Forner 1527, procedeix del priorat de Marcèvol Segons una tradició, la mare de Lli, el primer successor de Pere com a papa, hi fou enterrada
Sant Pere Salou
Església
Antiga església i casa monàstica del municipi de Lloret de Mar (Selva), a l’E del terme, vora el de Blanes, al vessant S del turó d’en Vilar.
L’església és coneguda des del s XIV amb el nom de Sant Pere del Bosc Una vella tradició recollida i ampliada al s XIX diu que hi havia hagut un monestir de benedictins que subsistí fins el 1694, que els francesos incendiaren la capella Sembla més aviat que hi residien ermitans segons un estatut benedictí, que després del 1694 es fusionaren amb la comunitat de Sant Pere de Galligants El 1860 les terres i capelles foren comprades per un indià de Lloret, anomenat popularment el comte de Jaruco, que reedificà l’edifici i el convertí en el santuari de la Mare de Déu de Gràcia
Sant Pere d’Octavià
Església
Antiga església parroquial de la vila de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental), situada en el solar que ocupa avui la plaça del mercat de la població.
Era la parroquial dels feligresos establerts prop del monestir i fou vigent fins a l’exclaustració 1835 després la parroquialitat passà a l’ésglésia del monestir i fou abandonada És coneguda des del 998 amb el nom de Sant Pere del Cenobi des del 1047 amb el de Sant Pere d’Octavià Segons una tradició erudita, fomentada pels monjos del monestir i pels antics cronistes, rebé aquest nom d’un castrum romà construït prop del milliari vuitè de la via romana que portava a Barcelona, on fou pres i decapitat el màrtir Cugat Era sota el domini del monestir, que presentava al bisbe els seus…
Sant Joan de Caselles
© Fototeca.cat
Església
Església de la parròquia de Canillo (Andorra), de tradició preromànica, situada a 1 560 m alt, damunt un turonet que s’aixeca a la dreta de la Valira d’Encamp, aigua amunt de la població.
Fou refeta al s XII, quan li foren afegits l’absis i el campanar llombard Els pòrtics de davant i de la façana W daten dels s XVI i XVII En el curs dels treballs de restauració, duts a terme sota la direcció de Rafael Benet, el 1963, hi fou descoberta una majestat d’estuc, adossada a una creu pintada, sobre els braços de la qual hi ha representats el sol i la lluna i, a sota, dos personatges llegendaris, Longí i Stefanton, relacionats amb la crucifixió, tot emmarcat per una sanefa també pintada S'hi guarda igualment un notable retaule gòtic del principi del s XVI, d’autor desconegut, amb…
el Rapte
Església
Església de la ciutat de Manresa aixecada en el solar de l’antic hospital i capella de Santa Llúcia, al lloc on segons tradició Ignasi de Loiola, el 1522, en tornar de Montserrat, tingué un rapte místic que durà vuit dies.
S'hi aixecà una primera capella al principi del s XVII, que fou reformada el 1833 i refeta el 1885 amb l’actual edifici neogòtic, que té com a centre devocional una estàtua jacent en actitud de rapte de sant Ignasi
Sants Màrtirs Just i Pastor
© Fototeca.cat
Església
Església situada al nucli antic de la ciutat de Barcelona, entre els carrers de la Ciutat, d’Hèrcules i la plaça de Sant Just.
Segons tradició és l’església més antiga de la ciutat, i hi fou enterrat el bisbe Pacià, suposadament trobat pel bisbe Joan Dimes de Lloris vers el 1590, i que avui té un altar a l’església El 965 l’església de Sant Just i Sant Pastor fou donada a la catedral de Barcelona, i funcionava amb caràcter de parròquia pertanyia a la seva demarcació el palau reial i molts dels antics casals nobles de Barcelona com els dels Oliver, Anglesola, Gualbes, Cardona, Requesens, Caçador, molts dels quals contribuïren a l’edificació de l’església actual i tenen llurs escuts en els murs i en les…
Sant Vicenç del Castell de Cardona
© Fototeca.cat
Església
Església canonical del municipi de Cardona (Bages), dins el clos del castell de Cardona.
Hom té notícia de l’existència de l’església de Sant Vicenç el 980, però l’edifici romànic que ha perdurat fins avui prové de la iniciativa de restauració de la canònica impulsada per Bermon a instàncies de l’abat Oliba La construcció de la basílica s’inicià poc abans de la mort de Bermon 1029 i fou consagrada el 1040 pel seu germà, el vescomte d’Osona i bisbe d’Urgell Eribau El 980 hi vivien diversos clergues comunitàriament, però les intromissions dels vescomtes d’Osona-Cardona en desbarataren la primitiva organització religiosa, que fou refeta el 1019 pel vescomte Bermon, aconsellat per l…