Resultats de la cerca
Es mostren 156 resultats
cortals del Soquer
Borda
Grup de bordes de la parròquia de les Escaldes-Engordany (Andorra), proper a Sant Miquel d’Engolasters.
Son Sant Joan
Raval
Raval d’Alaró (Mallorca ), al S de la vila.
La possessió de son Sant Joan era una antiga cavalleria pertanyent als Santjoan
bordes de Solati
Borda
Grup de bordes del municipi de Sort (Pallars Sobirà), al vessant oriental del coll de Solati
, a la capçalera del barranc de la Bastida, dins el terme d’Olp.
bordes de Sobirà
Borda
Grup de bordes del municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell), a la capçalera del Romadriu, vora les bordes de Llosar.
la Serreta
Raval
Raval del municipi de Seva (Osona), a l’W del poble, prop de la carretera a l’estació de Balenyà.
Es formà a la fi del s XVIII
el Serrat de Calldetenes
Raval
Raval situat al S del poble de Calldetenes, que pertany en part al municipi de Santa Eugènia de Berga (Osona).
Es formà a partir del començament del s XIX
raval de Sant Mateu
Raval
Raval d’Esplugues de Llobregat (Baix Llobregat), entre l’església parroquial i el castell de Picalquers, en gran part desfet per l’autopista de Barcelona a Martorell.
Sant Joan de Segrià
Raval
Antic raval d’origen àrab situat al N de Lleida (Segrià), camí d’Albesa, a dos quilòmetres de la ciutat, al peu del planell del Secà de Sant Pere, a la partida del Bovar.
Conquerida Lleida, el bisbe Guillem Pere de Ravidats consagrà la mesquita al culte catòlic 1149, i el 1168 es constituí cap a la pabordia de Sant Joan del Segrià, que comprenia les esglésies de Torrefarrera, Rosselló, Alandir, Vila-ratera Alguaire, Vilanova del Segrià, Raïmat i Sant Salvador Els hospitalers de Sant Joan de Jerusalem, que des del 1152 posseïen la comanda d’Alguaire, pretenien la plena jurisdicció sobre el Segrià, i del 1173 al 1192 sostingueren un espinós litigi amb els bisbes de Lleida, en el qual intervingué el legat Gregori, cardenal de Sant'Angelo, nebot del papa Celestí…