Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
el Pallars Sobirà
Comarca
Comarca de Catalunya, al N del país.
La geografia Cap de comarca, Sort És situat en bona part en la zona axial pirinenca que hi manté l’orientació general WNW-ESE i és limítrof amb la Gascunya Hom hi pot distingir de N a S la divisòria principal entre les aigües que drenen cap a la Mediterrània i les de nivell de base atlàntic, les divisòries amb les conques veïnes de la Noguera Pallaresa, la barrera prepirinenca entre els dos Pallars, i les carenes secundàries entre les principals valls sobiranes del Pallars La gran divisòria del N s’estén del massís de Colomers 2932 m alt, prop d’on neix la Garona, al Mont-roig 2846 m, prop…
Puiforniu
Llogaret
Llogaret del municipi de Soriguera (Pallars Sobirà), a l’W del poble, a l’esquerra del riu del Cantó.
La seva església Santa Cecília depèn de la parròquia de Malmercat
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…
Ribera de Montardit
Llogaret
Llogaret del municipi de Sort (Pallars Sobirà), fins el 1970 del d’Enviny, situat a l’esquerra del barranc de Montardit, a la plana estesa a la dreta de la Noguera Pallaresa, al S de la ribera de Sort.
Fucimanya
Vista del llogaret de Fucimanya (Sallent, Bages)
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
Cabestany
Llogaret
Llogaret del municipi de Baix Pallars (del de Montcortès de Pallars fins el 1969), al Pallars Sobirà (al pla de Corts), a l’oest de l’estany de Montcortès (1100 m alt.).
L’antiga església parroquial Sant Romà depèn de la de Montcortès
Claret
Llogaret
Llogaret del municipi de Santpedor (Bages), al sud-est de la vila.
Claret dels Cavallers
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat.
L’església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat
Aurós
Llogaret
Antic llogaret de la vall d’Àneu, al municipi de la Guingueta d’Àneu(Pallars Sobirà), dins l’antic terme d’Unarre situat a l’esquerra del riu d’Unarre entre Cerbi, Unarre i Gavàs.
Tot i que només constava d’una sola casa al s XIX, encara tenia jurisdicció pròpia l’església de Sant Pere és annexa a la parròquia d’Unarre Sobre un turó proper hi ha l’ermita de Sant Joan d’Aurós
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del s X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies