Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
Vall-llonga
Llogaret
Llogaret del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de la Llitera.
Pertangué a la comanda hospitalera de Calavera
Vallcarca
Llogaret
Llogaret del municipi de Binacet, a la zona actualment aragonesa de la Llitera, a l’W de Binèfar.
Càncer
Llogaret
Llogaret del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça, aturonat a la vora oriental del pantà de Barasona.
Bixessarri
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1180 m d’altitud, damunt un dipòsit glaciofluvial, al marge esquerre del riu d’Aós (o riu de Bixessarri
).
És esmentat ja el 1176
l’Aldosa de la Maçana
Llogaret
Llogaret de la parròquia de la Maçana (Andorra), emplaçat a l’esquerra i pel damunt de la ribera d’Ordino, sobre antics dipòsits fluvioglacials.
A la dreta del riu d’Anyós es troben els cortals d’Aldosa
l’Aldosa de Canillo
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Canillo (Andorra), prop de Ransol.
És un grup de cases i cortals situat a la dreta de la Valira
Aixovall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat en una petita plana formada a la dreta de la Valira, tocant a la confluència amb el riu d’Aós.
Un antic pont de pedra, el pont d’Aixovall , l’uneix a la riba esquerra de la Valira, on passa la carretera de la Seu d’Urgell a Andorra la Vella Aixovall és esmentat ja l’any 1176
Aixirivall
Llogaret
Llogaret de la parròquia de Sant Julià de Lòria (Andorra), situat a 1 148 m alt a l’esquerra de la Valira, a l’espatlla d’un antic nivell d’erosió de la vall, damunt dipòsits glàcio-fluvials que han permès l’establiment de conreus.
Nucli centrat per l’església de Sant Pere, de tradició romànica, amb campanar de cadireta Coster amunt, a mig camí del bosc esclarissat de la Peguera, es troben els cortals d’Aixirivall Aquest llogaret és esmentat ja l’any 1176
Casesnoves
Llogaret
Llogaret del municipi de Binacet, a la zona actualment aragonesa a l’esquerra del Cinca, despoblat probablement amb la guerra de Successió i repoblat al començament del segle XX, amb la construcció del canal de Saidí.