Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Bartomeu de la Quadra
Llogaret
Llogaret (156 m alt.) del municipi de Molins de Rei (Baix Llobregat), en un coll entre les valls de les rieres de Vallvidrera i de Santa Creu (o riera de Sant Bartomeu), al voltant de l’església parroquial (Sant Bartomeu), esmentada ja al s. XIII, dins el terme del castell d’Olorda.
Al s XIX formà part del municipi de Santa Creu d’Olorda, de la qual parròquia depenia ja al s XVI però el 1916, en dividir-se aquest terme entre Sarrià i Molins de Rei, passà a formar part d’aquest darrer municipi L’antiga església, romànica, i un retaule gòtic del s XV foren destruïts el 1936 i, aquella, refeta després del 1939
els Perduts
Llogaret
Antic llogaret del municipi de la Bisbal d’Empordà (Baix Empordà), al SW del poble de Sant Pol de la Bisbal, a la vora de la riera de Vilar.
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…
Fucimanya
© C.I.C. - Moià
Llogaret
Llogaret del municipi de Sallent (Bages), al voltant del santuari de la Mare de Déu de Fucimanya
, dins l’antiga parròquia de Sant Martí de Serraïma.
El vessant llevantí del Montcogul constituí una quadra —o subquadra— més petita, formada per uns quants masos situats entorn de l’església de Fucimanya o Fussimanya Aquest lloc és conegut documentalment des de la fi del segle XII, amb una capella de Santa Maria que ja existia molt abans del 1212, al centre d’unes terres adquirides poc després d’aquesta data pel monestir de Sant Pere de la Portella L’església, esdevinguda santuari d’una gran devoció, és un edifici de la fi del segle XVII, amb una imatge de la Mare de Déu titular d’estil gòtic tardà Forma part de la caseria de Sant Martí i…
Cunyà
Llogaret
Llogaret del municipi de Serra de Daró (Baix Empordà), al sud del poble.
El castell de Cunyà és esmentat ja el 1078
Bruguers
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret
del municipi de Gavà (Baix Llobregat), situat sota el castell d’Eramprunyà, a la vora oriental del massís de Garraf.
Dins el llogaret es troba el santuari de la Mare de Déu de Bruguers
Claret
Llogaret
Llogaret del municipi de Santpedor (Bages), al sud-est de la vila.
Claret dels Cavallers
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, vora la riera de Coaner, al vessant de la serra de Castelltallat.
L’església de Sant Pere és agregada a la parròquia de Castelltallat
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del s X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies
Cererols
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de Súria (Bages), al voltant de l’església de Santa Maria, annexa de la parròquia de Súria, aturonada a l’esquerra del Cardener, aigua avall de la vila.
L’església, dedicada originàriament a sant Martí i després a Santa Maria de la Concepció, és una petita construcció preromànica, d’una sola nau, allargada al segle XVII El campanar en forma de torre quadrangular i l’espaiós porxo que precedeix l’entrada són de l’època de l’ampliació del temple Els escultors manresans Josep Generes i Pau i Josep Sunyer foren autors del retaule barroc, destruït el 1936