Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
la Barraca d’Aigües Vives
Safareig de la Barraca d'Aigües Vives
© Carolina Latorre Canet
Llogaret
Llogaret de la Ribera Alta, situat a la vall d'Aigüesvives, al peu de la serra de les Agulles, al límit dels termes municipals d’Alzira i de Carcaixent.
La població ha passat de 808 habitants el 1960 140 a Carcaixent i 668 a Alzira a 771 habitants el 1965 125 i 646, respectivament i a 1125 el 1981 641 i 484 respectivament Hi passa la carretera d’Alzira a Tavernes de la Valldigna i té estació del ferrocarril de via estreta de Carcaixent a Alacant Fou fundat el 1784 pels augustinians del veí convent d'Aigüesvives la carta de poblament és del 1796, els quals li donaren el nom de Santa Maria d’Aigüesvives L’església, consagrada el 1873, depèn de la parròquia de Carcaixent
el Pujol
Llogaret
Llogaret del municipi de Benimuslem (Ribera Alta) prop del límit amb el d’Alzira, a la plana regada de la dreta del Xúquer per les séquies de Mulata i del Poble.
Era lloc de moriscs 22 focs el 1609, repoblat el 1611 Esdevingué aviat parròquia Sant Josep, separada de la de Benimuslem, fins que el 1857 perdé de nou la independència La senyoria pertanyia al baró de Santa Bàrbara
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels Cavallers La…
Argençola
Llogaret
Llogaret del municipi de Castellnou de Bages, a la dreta de la riera de Sant Cugat, al peu de la serra de Castelladral (400 m alt.).
La seva antiga església parroquial de Santa Eulàlia, a la vall de la riera de Tordell, a l’extrem superior del terme i dintre la demarcació del castell d’Argençola —antic castell molt poc documentat— incorporada a la de Castellnou Coneguda com a parròquia des del s X, fou agregada després a la de Sant Cugat del Racó i finalment convertida en tinença de Castellnou, servida per un vicari La creu del Perelló servia de divisòria entre les dues feligresies
el Pont de Cabrianes
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Fruitós de Bages, a la dreta del Llobregat, aigua avall del poble de Cabrianes, vora l’antic pont de Cabrianes, termenal dels municipis de Sant Fruitós de Bages, Sallent i Navarcles (i, a 200 m, encara els d’Artés i Calders).
També anomenat Sant Jaume d’Olzinelles és el nom d’una parròquia i de la quadra o districte rural del sector N El lloc d’Olzinelles és una de les fites de l’antiga demarcació de la ciutat i església de Manresa, documentat des del segle X El vell temple de Sant Jaume, unit al Mas Olzinelles, té detalls d’arquitectura preromànica que declaren la seva antiguitat Va pertànyer també a la senyoria de Sant Benet i ara és de propietat particular Al segle XIX, i havent-se format un petit nucli i colònia fabril vora el pont de Cabrianes —estratègic lloc de pas sobre el Llobregat i punt de…