Resultats de la cerca
Es mostren 81 resultats
Vall-llebrerola
Llogaret
Llogaret del municipi d’Artesa de Segre (Noguera), fins el 1966 del d’Anya, situat a l’esquerra de la riera de Seguers o de Vall-llebrera, aigua amunt de Vall-llebrera, de la parròquia de la qual depèn.
Vall-llonga
Llogaret
Llogaret del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de la Llitera.
Pertangué a la comanda hospitalera de Calavera
la Vall de Montbram
Llogaret
Llogaret del municipi de Sureda (Rosselló), al SE del terme, en plena serra de l’Albera, a la vall de Montbram o de la Maçana (vall que s’estén entre els vessants del puig on s’assenta la torre de la Maçana i les gorges de la Vall, al peu del castell d’Oltrera, límit amb el terme d’Argelers).
Aquesta vall és coberta per l’important bosc de la Vall Era un antic terme centrat en l’església de Sant Martí de Montbram actual església de la Vall i el castell de Montbram adquirit, amb la Vall de Montbram, el 1364, per Pere Blan de Perpinyà Vora l’església hi ha la terrisseria de Sant Martí, del ceramista Pasqual Soler
Valldarques
Llogaret
Llogaret del municipi de Coll de Nargó (Alt Urgell), situat a la capçalera del riu de Valldarques de poblament disseminat.
El poblament de Valldarques sembla que ha estat sempre molt disseminat El nucli principal -l’església parroquial, la rectoria i el que havia estat escola i ajuntament- s’assenta, a 931 m d’altitud, en un característic penya-segat de la vall de Valldarques La festa major s’escau el primer diumenge de setembre, i també és festa per Sant Romà 18 de novembre L’església parroquial de Sant Romà, un dels monuments arquitectònics més sobresortints de la vall, és romànica D’una nau i absis semicircular, el més remarcable és el campanar de torre, adossat a la paret de…
Argestues
Llogaret
Llogaret del municipi de les Valls d’Aguilar (Alt Urgell) situat a 1 025 m d’altitud, a la vall del riu de Pallerols.
Formava part de la vall d’Aguilar, territori que pertanyia al vescomtat de Castellbò
Cap d’Aran
Llogaret
Llogaret del municipi de Salardú (Vall d’Aran), a l’antic terme de Tredòs, en un coster (1.348 m alt.) a la dreta del riu de Ruda, damunt el poble.
La seva antiga església parroquial esdevingué santuari de la Mare de Déu de Cap d’Aran imatge romànica de fusta i, més endavant, església parroquial de Tredòs Santa Maria de Cap d’Aran És un edifici romànic, al segle XII, de tres naus i tres absis, amb decoració escultòrica El poble de Cap d’Aran, Capite Daran, Caput Daran o Capdaran , com l’anomenen els documents entre els anys 1198 i 1313, tenia un nucli notable de poblament a l’època medieval En el jurament de fidelitat al rei Jaume II del 5 de novembre de 1313, poc després de recuperar aquest la Vall, fet apud Sanctam Mariam…
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de Sant Pere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi propi amb Salo i Claret dels…
sa Calobra
sa Calobra
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Escorca (Mallorca).
Situat al fons d’una vall propera a la costa, on la cala de sa Calobra s’obre entre dos morros de ses Felles i de sa Vaca a l’extrem oriental hi ha la desembocadura de l’engorjat torrent de Pareis, i al centre, la torre de sa Calobra o des Bosc , o de Penya Roja , edificada el 1596 Hi ha l’església de Sant Llorenç de sa Calobra s XIII, al coll que comunica aquesta vall amb la de Tuent, llogaret al qual també servia
la Selva
Llogaret
Llogaret del municipi de Navès (Solsonès), de poblament disseminat, en un planell al vessant meridional de la serra de Busa, al voltant de l’antiga església parroquial (Sant Climent), esmentada ja el 839, des del 1088 de la canònica de Solsona.
Domina, per ponent, la vall d’Ora
Olzinelles
Llogaret
Llogaret i antiga quadra del municipi de Sant Fruitós de Bages.
De la seva antiga església parroquial Sant Jaume depenia la de Vall dels Horts
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- Pàgina següent
- Última pàgina