Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
ses Coves
Llogaret
Llogaret de poblament disseminat del municipi de Santa Eugènia de Mallorca (Mallorca), situat al NW del cap municipal.
El Pontón
Llogaret
Llogaret del municipi de Requena (Plana d’Utiel), al NW de la ciutat, a la dreta del riu Magre.
Baldovar
Llogaret
Llogaret del municipi d’Alpont (Serrans), situat 2 Km al NW del poble; és el nucli més important del municipi.
L’església de Sant Roc, barroca, és del s XVII
Soriguerola
Detall d’una taula pintada amb una escena del judici final procedent de l’església de Sant Miquel de Soriguerola (s XIII)
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi d’Urtx (Baixa Cerdanya), al NW del poble, a l’esquerra del riu d’Alp, prop de la seva confluència amb el Segre.
En depenia el mas de Soriguera A l’antiga església parroquial Sant Miquel, dependent de la parròquia d’Estoll, hi havia un important frontal d’influència francogòtica fi del s XIII, Museu d’Art de Catalunya que té una organització narrativa ja molt més lliure que no les d’obres encara romàniques hom ha anomenat el seu autor Mestre de Soriguerola , i hom ha considerat que podia ésser l’autor d’altres taules de Toses Ripollès i d’altres llocs del Ripollès
Vilanova
Llogaret
Llogaret del municipi de Benaixeve (Serrans), antic cap del vescomtat de Xelva, situat al NW del poble, damunt la serra que separa el municipi del de Sinarques (Plana d’Utiel).
Sant Cristòfol de la Donzell
Sant Jaume de Sant Cristòfol (abans Sant Cristòfol de Salinoves) Vista exterior de les ruïnes d’aquesta església, molt cobertes per la vegetació
© Fototeca.cat
Llogaret
Llogaret del municipi de la Baronia de Rialb (Noguera), al NW del terme, als contraforts de la serra de Comiols, a l’indret d’un antic monestir ( Sant Cristòfol de Salinoves
) i castell ( Salinoves
).
Salo
Llogaret
Llogaret del municipi de Sant Mateu de Bages, situat a l’extrem NW del terme, a la vall de la riera de Salo, formada per la confluència de les de Vallmanya i Matamargó, que davallen del Solsonès..
El poblet és format per una grup de cases agrupades vora l’església parroquial de SantPere i Sant Feliu de Salo i un grup de masos situats a la vall de la riera constitueixen la parròquia sorgida a l’ombra d’un castell de Sàlau, documentat al segle XI, que fou successivament baronia de diversos cavallers Hom escriu Salo, la gent del país pronuncia Salu , però no manca qui, erradament, diu que s’hauria de dir Saló És sufragània d’aquesta parròquia l’església de Santa Margarida de Mejà Maià o Meià , de l’antiga quadra d’aquest nom, que formà municipi…