Resultats de la cerca

L’ordenà construir Ramon Folc de Cardona-Anglesola, baró de Bellpuig i comte d’Oliveto, quan era lloctinent de Sicília Erigit sobre un antic eremitori dedicat a sant Bartomeu, es fundà el 1507 i tingué diferents etapes constructives Sembla que al començament es planejà una obra senzilla i austera, però el lloctinent, des d’Itàlia, manà d’augmentar les dotacions Aquest edifici conventual és de planta rectangular i s’organitza a l’entorn de dos claustres centrals El menor, situat prop de l’entrada, és de dos pisos, d’estil gòtic, amb arcs apuntats a la planta baixa i una galeria d’arcs de mig…

S'hi arriba per un camí que surt de la carretera de Belianes a Bellpuig Era format per sis cases, avui en ruïna total des de la rovinada de Santa Tecla del 1874, i la seva església era dedicada a Sant Agustí Tenia culte encara al principi del segle XIX i era sufragània de la de Preixana fins al 1978 es conservaven dues arcades gòtiques A la primera meitat del s XIX fou agregat al municipi de Belianes

Era poble de contribució a la fi del s XV es convertí en un erm que la paeria vengué a un particular

El poble, deshabitat des del 1980, el configuren cinc cases Cal Pont, Cal Palau, Cal Frare, Cal Cinca i Cal Vilafranca les quals junt amb l’església i altres dependències donen forma a una petita plaça, presidida per una antiga creu de terme Les esmentades cases pairals són construccions de la segona meitat del segle XVIII i l’església és del 1702 Històricament, l’indret fou conquerit per Ermengol IV d’Urgell, el qual hagué d’encomanar-ne la repoblació a algun dels seus cavallers Un document del 1151 diu que l’església de Conill pertanyia a la canònica de Solsona L’any 1754,…

El lloc de Castellsalvà era a l’extrem W del terme, entre Belianes i Arbeca, en un petit tossal La seva jurisdicció anà unida a la de Belianes Hi ha notícies d’un plet entre els homes de Belianes i de Castellsalvà a la fi del segle XIII per l’aprofitament de les aigües del Riu Corb El 1497 tenia 4 focs i sembla que va desaparèixer al segle següent Segons Madoz ja només hi havia ruïnes del lloc “d’abans dels moros” i s’hi havien trobat monedes d’or i d’argent d’època desconeguda Sobre aquesta base, Mn Sanç Capdevila féu excavacions que li permeteren de detectar restes d’època ibèrica i romana…

La seva fundació fou deguda als Guimerà a mitjan segle XVI Segons sembla fou Felip Galceran de Castrepinós, senyor de Ciutadilla i de Guimerà, qui inicià les obres entre el 1582 i el 1587 L’església era un bon exemplar d’estil renaixentista, i segons Ceferí Rocafort pertanyia al gòtic del darrer període feia 20 m de llarg per 12 d’ample amb creuer i absis poligonal de 3 cares adornades amb finestres La façana de pedra picada tenia les estàtues de sant Francesc i santa Clara a cada banda de la Mare de Déu en el presbiteri hi havia un sepulcre de la família Guimerà també tenia un campanar…

En començar el segle XVIII, sembla que el petit nucli de poblament experimentà una certa revifalla demogràfica, però avui és deshabitat i no hi ha cap rastre de la seva antiga església dedicada a sant Jaume

Les cases del poble estaven arrecerades en un pendent assolellat que tenia al cim l’antic castell de Montesquiu, entre les partides de les Comeseuques i de la Roca-grossa, i s’allargava en forma de raval en direcció a la font del poble que ara ha desaparegut Les restes del castell i l’església van ser desmuntades pel comú de Vallbona, a mitjan segle XIX, per a fer la parròquia Encara es pot veure la mesura original dels tres quartans, excavada a la roca, dos sarcòfags i la pica d’aigua beneita segle XIII Actualment, de l’antic llogaret de Montesquiu, solament en resta un munt de pedres…

El despoblat formà, amb el cap de municipi, la baronia de Maldà i Maldanell L’antiga capella de Sant Joan de Maldanell es bastí de nou, segons projecte de l’arquitecte Daniel Gelabert i amb diverses aportacions, l’any 1981 El 24 de juny s’hi celebra un aplec, que posa punt i final a les Jornades Culturals