Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Roset
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilada (Berguedà), situat al nord-est del poble.
La parròquia és esmentada el 839 Es conserven les restes del castell de Roset al cim d’un turó rocallós, a 1 042 m alt És esmentat ja el 983 pertangué a l’honor de la Portella i a la baronia de Pinós
Peguera
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera
, entre els rasos de Peguera
, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera
, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera , esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
Llavaner
Despoblat
Despoblat del municipi de Toses (Ripollès), situat probablement al límit oriental del terme, damunt Planès.
Pertangué a la baronia de Toses
Montornès
Castell
Despoblat
Despoblat i antic castell del municipi de Benicàssim (Plana Alta), aturonat a 444 m alt., en un contrafort meridional de la serralada del Desert de les Palmes.
És d’origen musulmà i tenia grans dimensions El 1242 fou donat al notari Pere Sanç, i després pertangué a Pere Eiximenis d’Arenós i al monestir de Poblet Fou centre de la baronia de la Pobla Tornesa
Molnell
Despoblat
Despoblat i antiga parròquia (Sant Iscle) del municipi de Gisclareny (Berguedà).
Oreis
Despoblat
Despoblat i antiga església (Sant Romà) del municipi de Gisclareny (Berguedà).
Fumanya
© Fototeca.cat
Vilosiu
Despoblat
Despoblat del municipi de Cercs (Berguedà), a l’W del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.
L’antiga església parroquial, esmentada al s IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona