Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Ràfels
Despoblat
Despoblat del municipi d’Esplucs, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca, a la Llitera, al S del poble.
Calavera
Despoblat
Despoblat del municipi de Bellver de Cinca, a la zona actualment aragonesa de l’esquerra del Cinca.
Pertanyia als hospitalers
Erdau
Despoblat
Despoblat del municipi de Graus, a la zona actualment aragonesa de l’antic comtat de Ribagorça.
els Cogullons
Despoblat
Despoblat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), a 1 042 m alt., dins l’antic terme de Rojals, a la conca del riu Brugent.
El 1950 5 h era el nucli de població més alt de les muntanyes de Prades
Anguera
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Sarral (Conca de Barberà), prop del poble d’Ollers i vora el riu d’Anguera.
Habitat des de l’antiguitat —probablement s’hi bastí un petit poblat ibèric, car s’han trobat diverses restes ibèriques al tossal que hi ha a la dreta del riu—, el 1076 els comtes germans Ramon Berenguer II i Berenguer Ramon II donaven el puig d’Anguera, situat a l’extrem de la marca del comtat de Barcelona, a Bonfill Oliba, que tenia l’obligació, segons la voluntat dels donadors, de fer la guerra o estar en pau amb els sarraïns El concessionari associava en la tasca repobladora un tal Bernat Guillem, al qual cedia la tercera part del lloc Donat per Pere el Gran al monestir de…
Montornès
Partida
Despoblat
Partida i despoblat del municipi de Montblanc (Conca de Barberà), dins l’antic terme de Prenafeta, al sector nord-oriental.
Fou propietat del monestir de Santes Creus des del 1414
Torrelles
Despoblat
Despoblat del municipi de Vimbodí (Conca de Barberà), esmentat encara als censos del s XVIII.
la Bartra
Despoblat
Despoblat del terme municipal de Montblanc (Conca de Barberà), a la vall del riu Brugent.
Era una caseria de l’antic terme de Rojals
Blancafortí
Despoblat
Despoblat proper a Blancafort (Conca de Barberà).
Tenia 30 focs a la fi del s XIV
Lacs
Despoblat
Despoblat del municipi de Montsó (Aragó), a l’esquerra del Cinca, separat del sector principal pel de Selgua, que formà un terme fins al segle XIX amb la Cardosa.
En resta el santuari de la Mare de Déu de Lacs