Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Oreis
Despoblat
Despoblat i antiga església, dedicada a Sant Romà, del municipi de Gisclareny (Berguedà), a la vall del Bastareny —antiga vall de Brocà—. Pertanyia a l'església de Sant Iscle de Molnell.
Benàger
Despoblat
Despoblat de l’Horta del Sud, a la dreta del Túria, que, juntament amb el de Faitanar, ha donat nom a la séquia de Benàger i Faitanar
, derivada de la séquia de Quart
, però organitzada autònomament.
La séquia de Quart té dos síndics al consell de les séquies del Túria i al Tribunal de les Aigües de València, un dels quals per aquest braçal, administrat per una comunitat de regants pròpia Amb tot, en època d’estiatge, si cal atandar, aquest síndic no té veu ni vot
Roset
Despoblat
Despoblat del municipi de Vilada (Berguedà), situat al nord-est del poble.
Es conserven les restes d’un castell, esmentat ja el 954 i es coneix l’existènca d’una església, esmentada el 839 a l’acta de consagració de la catedral d'Urgell, que es creu que estava dins el recinte del castell
Peguera
El poble de Peguera, al terme de Fígols
© Xevi Varela
Despoblat
Despoblat del municipi de Fígols Vell (Berguedà), situat a 1.701 m alt., a la capçalera de la vall de Peguera, entre els rasos de Peguera, al S, i la serra d’Ensija, al N, drenada pel riu de Peguera, afluent per la dreta del Llobregat davant Cercs.
Domina les cases el roc de Peguera , on hi hagué el castell de Peguera, esmentat ja a la fi del segle XI dins el comtat de Cerdanya en foren castlans la família cognominada Peguera, que el 1390 n'adquiriren la plena jurisdicció, que passà al segle XV als Pinós baronia de Peguera L’església parroquial de Sant Miquel és d’origen romànic esdevingué sufragània de la de Fígols L’abandonament de les mines de Fígols contribuí al despoblament de Peguera
Vilosiu
Despoblat
Despoblat del municipi de Cercs (Berguedà), a l’W del terme, al vessant oriental dels rasos de Peguera, sota el castell de Blancafort.
L’antiga església parroquial, esmentada al segle IX, és anomenada Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues El lloc formà part el 980 del terme del castell de Madrona
Molnell
Despoblat
Masia i antiga parròquia (Sant Iscle) del municipi de Gisclareny (Berguedà).