Resultats de la cerca
Es mostren 11 resultats
fossa d’Atacama
Fossa marina
Depressió submarina de l’oceà Pacífic, al llarg de la costa oest de l’Amèrica del Sud, entre els paral·lels 17° i 27° S.
Llarga i estreta, té una profunditat que oscilla entre els 6000 i els 7000 m, amb una màxima de 7973 m davant Antofagasta
mar Càspia
Mar interior
Mar tancada situada entremig d’Europa i Àsia que ocupa la part més profunda de la gran depressió aralocaspiana (uns 386.400 km2).
Limita al N i al E amb el Kazakhstan, al SE amb el Turkmenistan, al S amb l’Iran, al SW amb l’Azerbaidjan i al W amb Rússia Hom la pot dividir en tres parts la septentrional , la menys fonda, on desemboca el Volga i els rius provinents dels Urals, que són els que aporten més aigua i sediments a la conca la central , amb una profunditat mitjana de 210 m i màxima de 790 m i la meridional , amb una profunditat màxima de 995 m La part central és separada de la meridional per una cresta submarina que va des de la península d’Apšeron, al Caucas, fins a la costa asiàtica La costa de vegades forma…
fossa del Japó
Fossa marina
Fossa abissal a l’E del Japó, que forma part del cinturó del Pacífic.
trinxera de Mèxic
Fossa marina
Profunda fossa marina, llarga i estreta, paral·lela a la costa pacífica de Mèxic i a la Sierra Madre del Sur.
S'estén des del sud del cap Corrientes fins a la costa de Guatemala Assoleix la profunditat màxima al sud del golf de Tehuantepec 6 662 m El gran desnivell uns 9 000 m existent entre la fossa i la serralada costanera de Sierra Madre del Sur es produeix a través d’una sèrie de falles, paralleles a la mateixa direcció NW-SE, que actualment encara presenten una gran inestabilitat
fossa de les Filipines
Fossa marina
Fossa de l’oceà Pacífic que voreja, per l’oest, la mar de les Filipines.
De forma estreta i allargada, té una profunditat màxima de 10 541 m, una de les més grans del món
fossa d’Acapulco
Fossa marina
Profunda fossa submarina (5290 m de profunditat i uns 500 km de longitud), situada a l’oceà Pacífic, davant les costes mexicanes.
Forma part de la trinxera de Mèxic
fossa de les Marianes
Fossa marina
Depressió de l’oceà Pacífic que constitueix un arc estret que s’estén d’E a S de l’arxipèlag de les Marianes.
Té una profunditat de 10960 m, registrada l’any 1958, i és la més profunda que hom coneix
mar d’Aral

Vista satèl·lit del mar d’Aral
© NASA
Mar interior
Mar interior situada al límit entre el Kazakhstan i l’Uzbekistan.
Originàriament tenia una superfície d’uns 65 000 km 2 , cosa que el convertia en el quart llac del món en extensió És alimentada per dos grans rius de l’Àsia Central, l’Amudarja i el Syrdarja Des dels anys seixanta, la desviació de bona part de les aigües dels seus immissaris per a la irrigació provocà un accelerat retrocés de les aigües a mitjan anys noranta la profunditat màxima havia baixat de 69 a 54 m, la superfície havia disminuït un 50%, el volum d’aigua havia davallat dos terços i la salinitat era almenys tres vegades superior Les conseqüències ecològiques han estat la pràctica…