Resultats de la cerca
Es mostren 132 resultats
Santillana
Editorial
Editorial fundada l’any 1958 per Jesús de Polanco.
Fou l'embrió d'un dels grups editorials més importants de l'Estat espanyol, amb la incorporació successiva de fins a vuit segells editorials, entre els quals cal esmentar Taurus, Alfaguara i Aguilar, i també d'una potent divisió de publicacions educatives Incorporada el 1989 al grup de comunicació PRISA , fundat i dirigit pel mateix Polanco El 2014 vengué les publicacions generals al grup Penguin Random House i restà com a editorial dedicada exclusivament al llibre escolar, que aquests anys representava més del 80% dels ingressos L'any 2020 PRISA vengué al grup de comunicació finlandès Sanoma…
Penguin Random House
Editorial
Grup editorial creat el 2013.
Sorgí de l’acord subscrit pels grups de comunicació Pearson i Bertelsmann AG al juliol d’aquest any, que tingué com a resultat la fusió de les divisions editorials respectives, Penguin Books Pearson i Random House Bertelsmann La nova empresa, participada en el moment del seu naixement en el 53% per Bertelsmann i en el 47% per Pearson, és una de les cinc més grans del món del sector editorial L’any 2014 absorbí set editorials en castellà pertanyents a Santillana, del grup PRISA L’abril del 2017 signà un acord amb el Grup Zeta per a l’adquisició d’Edicions B, i el 2019 adquirí La Campana
Gerri de la Sal

Gerri de la Sal
© Xevi Varela
Vila
Vila i cap de municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), situada en un coster a la dreta de la Noguera Pallaresa.
La carretera N-260 la parteix en dos sectors i forma l’eix del poble La part alta, on hi ha la Casa de la Sal segle XVIII, és la menys compacta, amb carrerons costeruts, mentre que la situada entre la carretera i el riu és centrada a la placeta de Sant Feliu, amb algun sector porticat, i formada per un conjunt d’estrets, costeruts i atapeïts carrers, en un dels quals hi ha l’església parroquial de Sant Feliu, amb un interior barroc neoclassicista Els carrerons davallen fins al riu, travessat per un pont romànic segle XI refet més d’una vegada, que porta fins a l’antic monestir de Santa Maria…
Montellà

Vista de Montellà
© CIC-Moià
Vila
Vila (1.158 m alt.) del municipi de Montellà i Martinet (Baixa Cerdanya), al Baridà.
És encimbellada a l’esquerra del Segre L’església parroquial de Sant Sadurní és esmentada ja el 839 L’antic castell de Montellà fou de la senyoria del capítol d’Urgell Donà nom al municipi fins que Martinet passà a ocupar la capitalitat del nou terme, anomenat oficialment Montellà i Martinet , després que li fou annexat el 1970 l’antic terme de Víllec i Estana Dins l’antic terme és esmentat també l’antic Castellbò de Baridà
Figuerola d’Orcau

Portalada romànica de l’església de Santa Maria de la vila de Figuerola d’Orcau (Pallars Jussà)
© Fototeca.cat
Vila
Vila (552 m alt.) del municipi d’Isona i Conca Dellà (Pallars Jussà), aturonada, prop de la carretera d’Artesa de Segre a Tremp; comprèn tres ravals: el del Comte, el de la Faidella i el del Ferrer.
El castell de Figuerola , esmentat ja el 1141, de la jurisdicció de la baronia d’Orcau, passà a la corona en època de Joan II segle XV L’església parroquial Santa Maria, bastida el 1524, fou refeta el 1692 Formà municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia el santuari de la Mare de Déu del Prat Al juny del 2017 s’hi realitzà la primera de les exhumacions de fosses comunes de la Guerra Civil de 1936-39 previstes pel Pla de fosses aprovat per la Generalitat de Catalunya al gener del mateix any La fossa contenia les restes de disset soldats, probablement franquistes, morts a l’abril…
Guàrdia de Noguera

Vista del nucli de Guàrdia de Noguera (Castell de Mur)
© C.I.C. - Moià
Vila
Vila i cap municipal de Castell de Mur, al Pallars Jussà.
Ocupa una posició defensiva al camí de Terradets, prop de les restes de l’antic castell de la Guàrdia , esmentat ja el 1051, que fou patrimoni dels comtes de Pallars, i després de la corona Al costat del castell hi ha l’església romànica de Sant Feliu L’església parroquial, barroca, és dedicada a la Mare de Déu del Remei Fins el 1972, que s’annexà al de Mur , fou municipi independent
editorial Aguilar
Editorial
Editorial fundada a Madrid el 1923 per Manuel Aguilar, d’origen valencià.
Després de la guerra esdevingué una de les més importants en llengua castellana, gràcies a les colleccions de clàssics universals —"Crisol”, “Obras eternas”, etc—, antologies de teatre, atles, etc Ha publicat algunes colleccions i algunes obres en català S'ha dedicat també a la cartografia El 1986 passà a formar part del grup editorial Santillana de Jesús de Polanco
AEDOS
Volum de la col·lecció “Biblioteca Biogràfica Catalana” de l’editorial AEDOS
© Fototeca.cat
Editorial
Sigla d’Agència Editora i Distribuïdora d’Obres Selectes, empresa editorial barcelonina, fundada el 1947 per Maria Borràs de Quadras.
El 1950 inicià les edicions catalanes, dintre les quals publica les colleccions “Biblioteca Biogràfica Catalana” i “Enciclopèdia Catalana”, obres de geografia, història, literatura i belles arts El 1953 instituí el premi de biografia catalana AEDOS, atorgat anualment fins al 1964
Editorial Joventut
Editorial
Editorial fundada a Barcelona a l’octubre del 1923 per Josep Zendrera i Fecha.
Es destacà primerament per les edicions populars —obres de Zane Grey i JO Curwood i de novella rosa Pérez i Pérez, Aguilar Catena, Luisa María Linares—, per la qualitat dels llibres infantils grans traductors i illustradors i per les biografies d’E Ludwig, S Zweig, A Munthe, H Belloc, etc A la postguerra publicà best-sellers en les colleccions de muntanyisme John Hunt i de viatges Thor Heyerdahl i sèries d’art, diccionaris, llibres de butxaca Z , etc En català ha publicat les versions dels contes de Grimm, de Riba, i d’Andersen, de Carner, i els àlbums Tintín , d’Hergé Tenia les filials d’…
Ilustració Catalana
Editorial
Editorial iniciada a Barcelona el 1884 com a biblioteca del setmanari La Ilustració Catalana, dirigida per Francesc Matheu.
Interrompuda el 1894, el 1903 es constituí com a societat anònima, de la qual Matheu era gerent, amb un capital de 125 000 pessetes —en 250 accions de diversa propietat—, que permeté de donar un gran impuls a les edicions fins el 1935 hi collaborà sempre Josep Alemany i Borràs Ultra els 36 volums de la revista, publicà uns 525 títols, 364 dels quals corresponen a Lectura Popular Cal destacar també els 60 volums d’obres completes De tipografia tradicional i acurada, s’especialitzà en la divulgació a preus mòdics —cal recordar els 30 volums de l’edició popular de Verdaguer— de la literatura…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina