Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
monestir de Pinsent
Monestir
Antic monestir del municipi d’Estamariu (Alt Urgell), es creu que situat al SE del terme, a la vall del Segre prop de l’hostal de la Quera.
És possible que el lloc de Pinsent ja fos venerat des d’antic, com indica el seu nom, que significa “muntanya santa” Durant molts anys s'ha confós aquest monestir amb el de Sant Andreu de la Quera, també conegut com a Quera Vella Avançada la dècada de 1990, però, es va arribar a la conclusió que existia un altre monestir dedicat a Sant Vicenç i que probablement podia estar en el terme on actualment es troben els Banys de Sant Vicenç
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Antic monestir de monges canongesses augustinianes (dit també Sant Joan Salerm) del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), al sector muntanyós del N del terme, prop de can Cuiàs.
La comunitat s’hi establí al segle XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al segle XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes
monestir de Bescaran
Vista del campanar de Sant Martí de Bescaran (Alt Urgell)
© Fototeca.cat
Monestir
Petit monestir episcopal (Sant Martí de Bescaran), situat vora el poble de Bescaran (Alt Urgell), actualment dins el municipi d'Anserall, entremig de les terrasses de conreadís, al cementiri.
En resta un bell campanar romànic, de planta quadrada, construït als segles XI i XII Els tres pisos alts hi ha sis pisos en total tenen finestres geminades, separades per frisos d’arcuacions llombardes De fundació desconeguda, el 914 el monestir, ja abandonat, fou unit a Sant Serni de Tavèrnoles Pertangué al capítol de la Seu d’Urgell Sembla que, posteriorment, l’església serví de parròquia
monestir d’Elins
Monestir
Monestir benedictí (Santa Cecília d’Elins), prop del riu de Pallerols (la seva vall rep el nom de vall d’Elins), entre Cassovall i Pallerols del Cantó, al municipi de Montferrer i Castellbò (Alt Urgell).
L’església reconstruïda el 1060 és part en ruïnes i part convertida en masia El monestir, ja existent el 881, fou protegit pels comtes d’Urgell A partir de la fi del segle X entrà en gran decadència El 1079 fou transformat en monestir femení, amb monges de Sant Pere de les Puelles, però aviat trencà els lligams amb el monestir barceloní Al segle XII hi consta una comunitat mixta de frares i monges Reformat el 1134 per l’abat de Sant Serni de Tavèrnoles, al segle XIV sofrí una gran decadència material i moral, i fou suprimit el 1383 el lloc passà a Tavèrnoles La comunitat es resistí i es…