Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Sant Sebastià del Monestir
Monestir
Petit monestir benedictí (Sant Sebastià de Sull o d’Urgent) a l’esquerra del riu de Saldes, poc després de trobar-se amb la riera de Gresolet, al municipi de Saldes (Berguedà).
Fou edificat a la fi del s X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan s XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els s XIV i XVI sufragània de Maçaners Continuà en poder…
monestir de Sant Salvador de la Vedella
Monestir
Petit monestir benedictí, al marge esquerre del Llobregat, a l’extrem septentrional del municipi de Cercs (Berguedà), prop de Fígols Vell.
L’edifici L’església i la rectoria o antic monestir es troben sobre un característic penyal, que emergeix com un illot a la capçalera del pantà de la Baells, que ha negat el poble i una important colònia obrera de les mines de Fígols que s’havia format al seu voltant L’església és la part més important que es conserva de tot el conjunt monacal Correspon a una construcció del segle XII i consta d’una sola nau rectangular de mides reduïdes, coronada per un absis semicircular, amb dues absidioles laterals molt poc marcades a l’exterior La nau és coberta per una volta de canó apuntada L’absis,…
Sant Pere de Casserres
Monestir
Antic priorat benedictí, desaparegut, prop de Casserres (Berguedà), vers la masia dita els Porxos, on encara hi ha un camp dit de Sant Pere
.
Depenia del monestir urgellès de Sant Serni de Tavèrnoles, que adquirí aquesta església per permuta l’any 1040 Tingué una escassa vida monàstica els s XII i XIII L’any 1212 ja no tenia comunitat, però encara es considerava priorat de Tavèrnoles Les seves notícies es perden al s XV
monestir de Sant Jaume de Frontanyà
© Fototeca.cat
Monestir
Canònica augustiniana fundada a l’església parroquial de Sant Jaume de Frontanyà (Berguedà), erigida a la fi del segle XI.
L’edifici De l’antiga canònica només resta l’església, un magnífic edifici d’una sola nau, transsepte i capçalera triabsidal Té la nau i els braços del transsepte coberts amb volta de canó, i al creuer s’alça una cúpula de sectors, vuitavada, sobre trompes còniques situades als angles, que a l’exterior forma un magnífic cimbori poligonal de dotze cares, únic exemple a Catalunya d’aquest període És un edifici volumètric, ja que tots els espais interiors es tradueixen en un volum diferenciat a l’exterior La illuminació del temple s’assoleix a través de diverses…
Sant Esteve d’Agusà
Monestir
Antic monestir benedictí origen del poble i municipi de Sant Esteve del Monestir (Rosselló).
Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem Inicialment era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al s XI Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat Des del s XIV estigué a mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica Des del s XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida monàstica, sinó només prior…
Sant Climent de Reglella
Monestir
Antic monestir benedictí del municipi d’Illa (Rosselló), a la vora de la Tet, aigua amunt de la vila.
És esmentat ja el 844, quan el seu abat Sistremon rebé un precepte d’immunitat de Carles el Calb Al s XII era ja un simple priorat que depenia del monestir de Sant Andreu de Sureda Deixà de tenir comunitat des del s XIV i la seva església era regida per un sacerdot nomenat per Sureda El 1570 l’antic monestir i les seves rendes foren units a la dotació de la comunitat de Sant Esteve del Pedreguet, parròquia d’Illa Resta l’església, romànica, molt reformada en la volta i posteriorment fortificada i també part dels antics murs de defensa i restes del monestir
monestir de Puig-reig
Monestir
Antic monestir (Sant Julià de Puig-reig), probablement de filiació benedictina, esmentat des del 1028, situat al municipi de Puig-reig (Berguedà).
Hom ha suposat que podia ésser la reminiscència d’una casa monàstica anterior a l’època islàmica, però no ha estat localitzat el 1212 existia una masia anomenada Sant Julià
monestir de Cuixà
JoMV
Monestir
Monestir benedictí (Sant Miquel de Cuixà) del Conflent, a la vall del riu de Llitera o ribera de Taurinyà, al peu del Canigó, dins el terme de Codalet i a 2 km de Prada.
El monestir Fou fundat l’any 879 per l’arxipreste Protasi i els monjos supervivents del cenobi de Sant Andreu d’Eixalada, a l’alt Conflent, destruït per una revinguda de la Tet 878 Sota el patronatge de la família comtal de Cerdanya-Conflent, la nova fundació, nascuda entorn d’una església preexistent dedicada a Sant Germà d’Auxerre Sant Germà de Cuixà —refeta i consagrada de nou el 953—, cresqué i es desenvolupà ràpidament A mitjan segle X posseïa ja un extens patrimoni alodial, amb més d’una vintena d’esglésies parroquials, des del comtat de Tolosa al d’Osona, del qual ofereixen un…
monestir d’Eixalada
Monestir
Antic monestir benedictí (Sant Andreu d’Eixalada) de l’alt Conflent, a l’entrada de la vall d’Engarra, a la riba dreta de la Tet, a llevant dels banys de Toès i dels Graus de Canavelles, dins el terme de Nyer.
Testimoniat per primera vegada en 840-841 com a monestir de caràcter familiar el primer abat fou Comendat, el 854 se li uniren set eclesiàstics emigrats de l’Urgell, que hi aportaren molts béns, i alguns homes lliures Protasi, el més important dels nou vinguts, es reservà el lloc de Cuixà i algunes altres rendes el càrrec abacial fou exercit, però, per Guitizà 864-874 i per Baró 874-878 El 871 obtingué del rei Carles el privilegi d’immunitat i la protecció del comte Miró de Cerdanya Un aiguat, sobrevingut a la tardor del 878, s’endugué el monestir i part dels comunitaris La resta de la…
gran priorat de Catalunya
Priorat
Monestir
Priorat de l’orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem creat el 1319 com a escissió de l’antiga castellania d'Amposta, després de la incorporació de part de les cases de l’extingit orde del Temple a la corona catalanoaragonesa.
Comprenia les cases hospitaleres del Principat de Catalunya, excloses les de la dreta de l’Ebre, i les del regne de Mallorca i comtats de Rosselló i de Cerdanya Els grans priors solien habitar a Barcelona i reberen com a dotació, a mitjan s XVI, quatre cambres priorals les comandes de Barberà, Corbins i Gardeny i les cases antigues de Lleida Les comandes rosselloneses es mantingueren, després del tractat dels Pirineus, sota la jurisdicció dels grans priors de Catalunya fins a la Revolució Francesa el català fou llengua oficial del gran priorat fins a la seva extinció, esdevinguda lentament a…