Resultats de la cerca
Es mostren 134 resultats
Sant Esteve de Perabella
Monestir
Monestir de tradició pactista visigòtica, situat en una cova en el camí de Balestui, al municipi de Baix Pallars (Pallars Sobirà), dins l’antic terme de Peramea.
Existia ja el 846 en estreta connexió amb el monestir de Servàs el 849 fou donat pel comte Frèdol al monestir de Gerri en premi de la fidelitat d’aquest monestir en les lluites entre els comtes Galindó i Frèdol Sembla, per tant, que Perabella i Servàs devien haver seguit el partit de Galindó i que per això haurien estat annexats a Gerri
Sant Sebastià del Monestir
Monestir
Petit monestir benedictí (Sant Sebastià de Sull o d’Urgent) a l’esquerra del riu de Saldes, poc després de trobar-se amb la riera de Gresolet, al municipi de Saldes (Berguedà).
Fou edificat a la fi del segle X pel prevere Daniel i una donada anomenada Honesta El 939 el comte Sunifred de Cerdanya confirmà a l’abat Dacó i als seus monjos i servents de Sant Sebastià les aprisions fetes pel fundador des del bosc de Gresolet fins a la serra d’Ensija i del coll de la Trapa al Pedraforca El 983 fou cedit pel comte Oliba Cabreta el monestir de Sant Llorenç prop Bagà No tenia ja comunitat a mitjan segle XI i els homes de Maçaners i del Roc de Palomera havien ocupat les terres del monestir L’església de Sant Sebastià fou entre els segles XIV i XVI sufragània de…
Sant Martí del Sas
Monestir
Antiga quadra i monestir benedictí del municipi d’Areny de Noguera (Ribagorça), dins l’antic terme de Cornudella de Valira, a 852 m alt, al N de Ribera de Vall.
Existia ja el 874 com a cella amb monjos El 903 era ja un monestir ben constituït, regit per l’abat Jeremies, amb els frares Galitó, Getafred i Toderic i alguns servents Mostrà una certa vitalitat fins als volts de l’any 920 rebé terres a Castelló, Eroles i Miravet, entre d’altres El 971 ja no tenia pràcticament comunitat, i no tardà a passar al domini d’Alaó, on s’han conservat els pocs documents que en parlen
Sant Aniol d’Aguja
Monestir
Antic monestir benedictí i més tard parròquia de l’antic municipi d’Oix, dins el terme de Montagut i Oix (Garrotxa), situat al fons d’una vall, a l’origen del Llierca.
El fundà vers el 859 l’abat Racimir, procedent de Santa Maria d’Arles, del Vallespir El 872 el rei Carles el Calb li concedí un privilegi en el qual li reconeixia la propietat del territori comprès a les valls de Sadernes d’Aguja i de Riu, fins al forat de Treu i les cingleres de Gitarriu, i també la possessió de l’església de Sant Llorenç del Mont, a Sous, on es traslladà poc després la comunitat El 899 el primitiu patrimoni monàstic ja s’havia dividit entre el bisbat de Girona i el monestir de Sant Llorenç del Munt L’església, romànica, d’una nau, amb alguns afegitons tardans,…
Sant Esteve d’Agusà
Monestir
Antic monestir benedictí origen del poble i municipi de Sant Esteve del Monestir (Rosselló).
Existia ja el 955 i era regit per l’abat Fromdald El 991 el bisbe d’Elna li cedí l’alou i església de Cabanes Era propietat de Bernat I de Besalú, que el 1011 el cedí al seu fill Guillem Inicialment, era una abadia amb 12 monjos, que entrà en plena decadència al segle XI Abans del 1118 fou cedit al monestir de la Grassa, d’on fou en endavant un senzill priorat Des del segle XIV estigué en mans de comanadors i recaptadors sense vida monàstica Des del segle XV estigué sota la influència del monestir del Canigó, al qual l’uní el papa Climent VIII el 1592, però ja no tingué més vida…
Sant Esteve d’Umfred
Monestir
Petit monestir situat a la vall d’Alp (Baixa Cerdanya), prop de la Molina.
En resten només unes poques ruïnes, amb opus spicatum , prop d’un modern forn de calç L’erigí i dotà el comte Frèdol de Cerdanya, que el 815 el cedí al monestir de Sant Serni de Tavèrnoles Era un lloc habitat per alguns monjos de filiació i organització desconeguda Com a filial de Tavèrnoles consta els anys 1079 i 1268, quan el monestir en reclamà la possessió al comte de Cerdanya i al bisbe d’Urgell No hi ha constància de la seva comunitat a partir del segle XI, que era més aviat una possessió per a les pastures del monestir de Tavèrnoles
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Antic monestir de monges canongesses augustinianes (dit també Sant Joan Salerm) del municipi de Sant Just Desvern (Baix Llobregat), al sector muntanyós del N del terme, prop de can Cuiàs.
La comunitat s’hi establí al segle XIII l’església és esmentada el 1277 i es traslladà a Barcelona després del 1450, i el 1466 es fusionà amb les monges de Montalegre El lloc fou venut al segle XVIII, i el culte a sant Joan Baptista i sant Joan Evangelista passà a la parròquia Resten escassíssimes ruïnes
Sant Joan de l’Erm
Monestir
Monestir, de localització desconeguda, situat a l’Alt Empordà, prop d’Empúries.
Era una petita comunitat femenina que seguia la regla benedictina i que decaigué molt en la despoblació del 1348 El 1368 fou unit a les petites comunitats de Santa Maria de Vilanera i de Santa Coloma de Matella les tres cases juntes tenien només cinc monges
Sant Nicolau de l’Hospitalet
Monestir
Monestir premonstratenc situat prop de Fondarella (Pla d’Urgell), a la partida de l’Hospitalet.
El 1220 Guillem d’Anglesola fundà un hospital en honor de sant Nicolau, prop del camí ral d’Aragó El 1224 aquest hospital fou lliurat pels seus fundadors al monestir de canonges premonstratencs de Bellpuig de les Avellanes aquest hi establí una comunitat de canonges que arribà a 9 religiosos el 1231 i era regida per un abat El 1250 era regida per un prior, i conservà aquesta categoria fins el 1505 Durant el segle XIII tenia 8 religiosos, que disminuïren a dos o tres a partir del 1350 El 1510 es mantenia el seu caràcter d’hospital, però era regit només per un sacerdot secular, en…
Sant Miquel Sescloses
Monestir
Petit monestir de donades, adaptat més tard a la regla benedictina, a l’antiga parròquia de Sant Joan Sescloses, del municipi de Peralada (Alt Empordà), dins l’antic terme de Vilanova de la Muga.
Hom en té molt poques notícies era regit per una priora entre el 1291 i el 1374, i el seu territori pertanyia originalment al monestir de Banyoles més tard estigué relacionat amb Santa Maria de Roda i Sant Pere de Rodes, i des del 1091 fou el senyor de la parròquia de Sant Joan, on radicava el monestir No en resten ruïnes identificades sembla, però, que es trobava a poca distància de la vila de Castelló d’Empúries, que ha absorbit l’antiga parroquialitat de Sant Joan Sescloses
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina